La Maternitat d’Elna, una illa de pau enmig d’un oceà de destrucció

El 7 de desembre del 1939 naixia en Josep Molina, el primer dels 597 infants nascuts a la Maternitat d’Elna.

El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes. La guerra estava perduda. Començava l’exili. Era la fugida d’un país sencer, més els milers de refugiats de tots els racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista.

La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. Els principals camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Ribesaltes i les platges Argelers.

Davant les dures condicions de vida: amuntegats en platges en tendes i barracons improvisats, sense aigua potable, cap tipus d’higiene…. les epidèmies van fer estralls… en aquestes condicions els nadons foren les primeres víctimes per això Elisabeth Eidenbenz (1913-2011), mestra suïssa, impulsa la Maternitat d’Elna. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes.

Tot i així la vida continuava i nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat en aquests casos era elevadíssima (l’índex de mortaldat infantil superava el 95%, xifra encara més escruixidora si tenim en compte com morien aquests nadons): si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos. Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills.

La maternitat es va instal·lar en el castell d’en Bardou, un palauet rural del segle XIX situat a la vora de la carretera de Perpinyà. Aïllat enmig de camps de conreu, es trobava just a l’entrada del terme municipal d’Elna. Al capdamunt de la teulada tenia una cúpula de vidre que li donava un aire romàntic, i els grans finestrals oberts a les parets permetien suposar unes estances ben ventilades i plenes de llum. Envoltat d’arbres fruiters, la seva orientació a migdia, amb el Canigó ben visible com a teló de fons, li oferia un marc paisatgístic immillorable. La logística i el manteniment de la Maternitat d’Elna, els asseguraven el subministrament setmanal de queviures i material, portat des de Suïssa amb camions de l’organització, que aprofitava els corredors sanitaris oberts per la Creu Roja Internacional durant la Segona Guerra Mundial.

Les mares ingressaven quatre setmanes abans del part i tornaven al camp quatre setmanes després. A vegades, si hi havia places buides, les estades s’allargaven, sobretot a l’hivern. Com diu molt bé la mateixa Elisabeth, “la Maternitat era una illa de pau enmig d’un oceà de destrucció”. I així era.

Elisabeth Eidenbenz va construir un món idíl·lic entre aquelles quatre parets. Sabia crear un ambient positiu malgrat les històries dissortades de cada mare. Creia que el suport moral era importantíssim perquè aquelles dones superessin els seus neguits.

Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències. Que l’exemple de persones valentes i justes com l’ Elisabeth Eidenbenz, capaces de treure el millor de les persones fins i tot en els moments més terribles, no caigui mai en l’oblit.

Referències
MONTELLA, Assumpta (2005): La maternitat d’Elna. La història de 597 nens salvats dels camps de refugiats, Barcelona, Ed. Ara Llibres