Ray Bradbury
(1920-2012) és un dels escriptors més importants de la ciència ficció. Ray
Bradbury és autor de dos de les obres cabdals del gènere: Cròniques marcianes i
Fahrenheit 451.
Fahrenheit 451, la
temperatura a la que crema el paper, explica una societat totalitària en la
qual els bombers s’encarreguen de cremar els llibres que estan prohibits. La
idea arrenca del fet que els nazis cremessin llibres, d’aquesta impressió va
néixer un breu relat The fireman
(1951) que després es transformaria en Fahrenheit
451 (1953). El protagonista de la
novel·la, el jove bomber Guy Montag, li picarà la curiositat i començarà a
robar volums, fet que li canviarà la perspectiva, i començarà a memoritzar
llibres.
Fahrenheit 451 és una
interessant reflexió al voltant del valor del coneixement, de la necessitat del
control per part del poder establert, i de la repressió indirecta a partir de
la ignorància. Fahrenheit és una antiutopia a mig camí entre el Món Feliç d’Aldous Huxley o el 1984 de George Orwell. El sistema que
planteja Bradbury està entre la violència que exerceixen els bombers contra
aquells que volen conservar el coneixement i la indiferència de la resta de la
població totalment seduïda pels missatges que el poder els transmet a través de
la Holovisió, una situació imaginària que a vegades sembla massa propera. Ja ho
deien els romans: “pa i circ”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada