Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser
catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils
Barcelona, 19 de novembre de 1912 -
Barcelona, 12 de novembre de 1983. Fou un escriptor, poeta, traductor i editor
català.
El compromís va marcar la vida d'aquest escriptor
nascut a Barcelona el 19 de novembre de 1912 que, ja de jove, va participar en
moviments d'oposició a la dictadura de Primo de Rivera. Format per Pompeu
Fabra, va tenir en el patriotisme i el cristianisme dues de les referències
vitals més destacades.
Un fet històric, la guerra, va transformar
l'existència de Sales, que s'havia llicenciat en dret poc abans de l'inici dels
combats i no va dubtar a ingressar a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat, des d'on
va ser destinat al front de Madrid i al d'Aragó.
L'exili el va dur a França el 1939 i, el 1942, a Mèxic, on va
aprendre l'ofici de linotipista i on va fundar els Quaderns de l'Exili amb
Raimon Galí, Josep Maria Ametlla i Ferran de Pol, tots quatre oficials de
l'Exèrcit de Catalunya. A Mèxic va desenvolupar una rica tasca editorial, que
va continuar després de tornar a Catalunya, el 1948. Ell va ser, de fet, el
descobridor d'autors com Màrius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.
El 1959 va fundar amb Xavier Benguerel el Club
Editor, una editorial que va treure a la llum textos fonamentals de les lletres
catalanes, entre els quals hi havia una de les seves obres més conegudes,
Incerta glòria, l'edició definitiva de la qual va aparèixer el 1971.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada