Els fills dels
nostres fills (1974), de Clifford D. Simak, explica com un dia d’estiu s’obre una
porta en el buit i comencen a sortir centenars, milers, milions de persones
procedents d’enlloc. Diuen que venen del futur i són els fills dels nostres
fills i necessiten l’ajuda del present. Un perill incontrolable apareix en el
futur i és necessari tallar el pont que els ha portat a través del temps, però
com acostuma a succeir algú es deixarà una porta oberta...
Clifford D. Simak
planteja una obra de ciència-ficció amable, breu, de només 154 pàgines, però
amb espai per desenvolupar interessants idees socials, econòmiques...: des dels
viatges en el temps a partir de túnels, i la proposta d’un futur en què després
d’una crisi provocada des del present els valors canvien: sense religions,
sense obsolescència programada... Idees amb les que Clifford D. Simak ens fa
pensar.
Per altra banda
resulta curiós com Simak aborda els viatges en el temps evitant el problema de
les paradoxes temporals, obviant-les ja que els viatges en el temps no creen
una única línia del temps, sinó que aquestes són múltiples i no interfereixen
entre elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada