Come Prima, d'Alfred

Come Prima, d’Alfred, a manera de road movie, ens acosta la història de dos germans separats durant anys en el temps i la distància que es reuneixen novament per viatjar al volant d'un Fiat 500 des de França a Itàlia en una tornada als seus orígens, un retorn al passat del que van fugir i que sempre ha estat present. 

Els germans Fabio i Giovanni inicien un viatge de profund significat. Volen honrar la memòria del seu pare, recentment mort, i per això es dirigeixen a Itàlia, la seva terra natal, que Fabio va deixar fa molts anys. Les personalitats totalment oposades dels germans i la intimitat forçada del petit automòbil generaran conflictes, silencis, records i retrobaments. Així, a poc a poc, aflorarà el retrat del pare desaparegut, i amb ell, la certesa que les ferides familiars solen transcendir el pas del temps. Especialment interessant és el personatge de Fabio, el germà que enrolant-se amb les Camises Negres va fugir de casa contra la voluntat del pare i després de multituds de caigudes acabarà com un boxejador fracassat que no sap com tornar a casa. Giovanni, el germà que es queda restarà marcat per l’absència de Fabio i la seva vida serà igual d’erràtica. Dos germans marcats per la solitud i l’absència. 

La novel·la transcorre a finals dels anys 50, entrellaçant vivències passades que es mostren en il·lustracions en vermell i blau sobre un fons clar, colors que contrasten amb les imatges referides al temps present que s'inicia amb fons foscos i grisos, donant pas gradualment a colors més vius i lluminosos. La història és progressiva, i a mesura que avança el to és més optimista. Els personatges busquen la seva redempció i l’aconsegueixen.

Algunes de les vinyetes i de les composicions són completament genials, com per exemple la conversa entre Giovanni i la seva esposa Maria al terrat de casa entre els llençols blancs. 

Come Prima va ser guardonada amb el Fauve d'Or del Festival de Angoulême 2014. Un premi totalment merescut. Una molt bona novel·la gràfica.