dimarts, 10 d’abril del 2012
dijous, 5 d’abril del 2012
dimarts, 3 d’abril del 2012
dilluns, 2 d’abril del 2012
La Guerra de les Malvines, 1982
Fa trenta anys, el 2 d’abril de 1982, el món es va sobresaltar amb l’inici
d’una guerra sobre la sobirania d’unes illes perdudes a l’Atlàntic Sud, de les
que només els argentins, que les anomenen Malvines i els britànics, que les
anomenen Falkland, coneixien l’existència.
El govern dictatorial de l’Argentina va utilitzar la guerra per distreure
l’atenció sobre la terrible repressió que havia realitzat contra la pròpia
Argentina i la situació de crisi econòmica en la que es trobava el país. Es va
tractar de l’última carta d’un govern cada cop més dèbil que va aplicar la
vella estratègia de cercar un enemic comú per unir les divisions interiors. L'èxit en la guerra va ser clau en la reelecció de Margaret Thatcher com a primera ministre del Regne Unit.
Va ser una guerra curta i estranya: quan encara el marc estratègic era la
Guerra Freda es van enfrontar dos teòrics aliats del bloc occidental. Les
diferències entre els adversaris eren notables. El bàndol argentí, pitjor
preparat, disposava de l’avantatge de la proximitat a l’escenari bèl·lic,
mentre que el bàndol britànic, millor equipat, es trobava a 12.000 quilòmetres
de les illes Malvines. La sorpresa inicial va afavorir els èxits argentins,
però quan el Regne Unit va aconseguir mobilitzar les seves tropes i fer-les
arribar a l’Atlàntic Sud el conflicte es va decidir ràpidament i les illes Malvines,
les illes Georgies del Sud i les illes Sandwich del Sud van tornar a mans
britàniques.
La guerra va finalitzar el 14 de juny, amb 645 argentins morts, més d’un
miler de ferits, al voltant de deu mil presoners i 253 britànics morts i més de
set-cents ferits. No hi ha xifres oficials però es calcula que 272
ex-combatents argentins i 266 britànics s’han suïcidat després de la guerra.
dissabte, 31 de març del 2012
Recessió i depressió
Segons el President del Estats Units Harry Truman: "Recessió és quan el teu veí perd la feina. Depressió és quan tu perds la teva", Observer, 13 d'abril de 1958.
75 anys del bombardeig de Durango
El 31 de març de 1937 l'aviació italiana va iniciar els bombardejos sobre la ciutat basca de Durango. Es tracta del primer cas de bombardejos sobre població civil en la història. Van morir tres-centes trenta-sis persones.
 |
 |
| Fotografies preses pels pilots italians durant el bombardeig de Durango |
El bombardeig de Durango va ser ordenat pel General Emilio Mola, en el marc
de la conquesta de Bilbao. Durango era un poble de deu mil habitants, on s’establia
el la base principal dels anarquistes que protegien les fortificacions del País
Basc. També era un important encreuament de camins per al moviment de tropes.
Sobre Durango els bombarders Savoia van fer dues passades, la primera a les
8:45, deixant caure sobre la població més d’onze tones de bombes. Els carrers estrets
van impedir l’evacuació de la població. Molts edificis van ser destruïts,
inclosa l’església de Santa Maria i el convent de Santa Susanna. I van morir
moltes persones incloses una quinzena de religiosos, monges i capellans.
Centenars de persones van resultar ferides. L’escàndol internacional serà gran,
però la propaganda franquista acusarà a les forces republicanes de cremar el
poble en la fugida. Aquesta hipocresia va ser el preludi de la versió oficial
que els feixistes donaran després sobre el bombardeig de Guernica. Mola
compleix la paraula d’arrasar Biscaia: “He decidido terminar rápidamente la
guerra en el norte. Se respetarán las vidas y haciendas de los que rindan sus
armas y no sean culpables de asesinatos. Pero si la rendición no es immediata,
arrasaré Vizcaya hasta sus cimientos, comenzando por sus industrias de guerra.
Dispongo de medios para hacerlo” es llegia en les octavetes llançades des de l’aire.
L'aviació italiana de Mussolini va ser especialment sagnant i cruel durant la Guerra Civil Espanyola i va iniciar la tàctica del terror aeri contra la reraguarda, que tindrà el màxim exemple en els bombardejos efectuats contra la ciutat de Barcelona des de la base italiana de Mallorca. Malgrat tot es recorda molt més el bombardeig de la ciutat de Gernika a càrrec de la Legió Còndor alemanya. Tant en el cas dels alemanys com en el dels italians la mesquinesa va ser majuscula i recolçada en tot moment per Francisco Franco i els militars sublevats que van consentir i ordenar que la població civil fos sotmesa a la pluja mortal de bombes, per provar el seu poder destructiu. Es tracta d'una més de les infinites vileses de la Guerra Civil.
Jorge M. REVERTE (2009): El arte de matar. Cómo se hizo la Guerra Civil Española, pàgina 133.
L'aviació italiana de Mussolini va ser especialment sagnant i cruel durant la Guerra Civil Espanyola i va iniciar la tàctica del terror aeri contra la reraguarda, que tindrà el màxim exemple en els bombardejos efectuats contra la ciutat de Barcelona des de la base italiana de Mallorca. Malgrat tot es recorda molt més el bombardeig de la ciutat de Gernika a càrrec de la Legió Còndor alemanya. Tant en el cas dels alemanys com en el dels italians la mesquinesa va ser majuscula i recolçada en tot moment per Francisco Franco i els militars sublevats que van consentir i ordenar que la població civil fos sotmesa a la pluja mortal de bombes, per provar el seu poder destructiu. Es tracta d'una més de les infinites vileses de la Guerra Civil.
Jorge M. REVERTE (2009): El arte de matar. Cómo se hizo la Guerra Civil Española, pàgina 133.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)