dissabte, 31 de març del 2012

75 anys del bombardeig de Durango

El 31 de març de 1937 l'aviació italiana va iniciar els bombardejos sobre la ciutat basca de Durango. Es tracta del primer cas de bombardejos sobre població civil en la història. Van morir tres-centes trenta-sis persones.

Fotografies preses pels pilots italians durant el bombardeig de Durango
El bombardeig de Durango va ser ordenat pel General Emilio Mola, en el marc de la conquesta de Bilbao. Durango era un poble de deu mil habitants, on s’establia el la base principal dels anarquistes que protegien les fortificacions del País Basc. També era un important encreuament de camins per al moviment de tropes. Sobre Durango els bombarders Savoia van fer dues passades, la primera a les 8:45, deixant caure sobre la població més d’onze tones de bombes. Els carrers estrets van impedir l’evacuació de la població. Molts edificis van ser destruïts, inclosa l’església de Santa Maria i el convent de Santa Susanna. I van morir moltes persones incloses una quinzena de religiosos, monges i capellans. Centenars de persones van resultar ferides. L’escàndol internacional serà gran, però la propaganda franquista acusarà a les forces republicanes de cremar el poble en la fugida. Aquesta hipocresia va ser el preludi de la versió oficial que els feixistes donaran després sobre el bombardeig de Guernica. Mola compleix la paraula d’arrasar Biscaia: “He decidido terminar rápidamente la guerra en el norte. Se respetarán las vidas y haciendas de los que rindan sus armas y no sean culpables de asesinatos. Pero si la rendición no es immediata, arrasaré Vizcaya hasta sus cimientos, comenzando por sus industrias de guerra. Dispongo de medios para hacerlo” es llegia en les octavetes llançades des de l’aire.


L'aviació italiana de Mussolini va ser especialment sagnant  i cruel durant la Guerra Civil Espanyola i va iniciar la tàctica del terror aeri contra la reraguarda, que tindrà el màxim exemple en els bombardejos efectuats contra la ciutat de Barcelona des de la base italiana de Mallorca. Malgrat tot es recorda molt més el bombardeig de la ciutat de Gernika a càrrec de la Legió Còndor alemanya. Tant en el cas dels alemanys com en el dels italians la mesquinesa va ser majuscula i recolçada en tot moment per Francisco Franco i els militars sublevats que van consentir i ordenar que la població civil fos sotmesa a la pluja mortal de bombes, per provar el seu poder destructiu. Es tracta d'una més de les infinites vileses de la Guerra Civil.


Jorge M. REVERTE (2009): El arte de matar. Cómo se hizo la Guerra Civil Española, pàgina 133. 

1 comentari: