¿Cuánta tierra necesita un hombre?, de Lev Tólstoi,
és segons James Joyce el millor relat mai escrit. Narra la història de Pajom,
un camperol que no està mai satisfet amb l’extensió de terra que posseeix: quanta
més terra té més terra necessita. És una paràbola sobre l’ambició i la frustració
de l’ésser humà. Quan sap que els habitants d’una llunyana regió, els
baskhiris, li donen tanta terra com pugui recórrer en un dia no ho dubtarà i
intentarà abastar la major part possible per comprovar que la terra que
necessita un home no són més que tres arshines.
Malgrat que es va escriure al 1866 el relat manté la seva vigència en l’actualitat
i la seva lectura és una vacuna contra la manca desmesura que ho regula tot: el
capitalisme, la relació amb el planeta, amb els altres i que moltes vegades ens
arrossega a la infelicitat amb nosaltres mateixos. He llegit aquest llibre
després de L’home que plantava arbres?, i m’ha resulta interessant comparar els
dos protagonistes: Elzéard Bouffierd, l’home
que plantava arbres, no
necessita terra, només necessita millorar el món que l’envolta i és feliç des
de la generositat mentre que Pajom necessita de la possessió però no és capaç
mai de tenir-ne prou i sempre és infeliç.
La brevetat del llibre fa que es llegeixi en un moment però la profunditat
de les seves reflexions fa que pensis durant molta estona després d’haver-lo
acabat. L’edició de Nordicalibros està bellíssimament il·lustrada per Elena
Odriozola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada