Barcelona 1714, l'onze de setembre. Oriol Garcia i Quera

Oriol Garcia i Quera és l’autor del guió i els dibuixos de Barcelona 1714, l’onze de setembre, un còmic amb el rerefons històric de la Guerra de Successió. En una Barcelona assetjada per les tropes borbòniques els barcelonins resisteixen sense esperança de victòria.

Oriol Garcia s’ha especialitzat en la realització de còmics que tenen com a marc episodis claus de la història catalana, com Corpus 1640, la Revolta dels Segadors o Guifré 897, l’orígen de la nació. El dibuix de Garcia Quera, molt realista i detallat recorda a l'estil de Giraud en la sèrie Blueberry. 

Barcelona 1714, igual que la resta de treballs d’Oriol Garcia, parteix d’un treball molt gran de documentació històrica, tant pel que fa a la reconstrucció de la indumentària, espais, edificis, com pel que fa als fets. Quan llegeixes el còmic és fàcil endinsar-se en la història: Oriol Garcia aconsegueix que t'emociones pensant en els sacrificis d'aquells homes i dones que van lluitar per unes idees, i van ser traïts per tots i tothom, abandonats a la seva sort. 

Star Trek

La petite mort, Will Santillo

El cas de una fins ara desconeguda regidora d’un petit municipi que s’ha fet famosa de la nit al dia per la difusió d’un vídeo casolà en la que apareix masturbant-se m’ha fet recordar el llibre La petita mort. La difusió del vídeo, al marge de la oportunitat de la gravació, no s’hauria d’haver produït ja que es va fer sense l’autorització de la protagonista i ha afectat a un entorn immediat. Ni tan sols l’activitat política de la regidora, més exposada a l’opinió pública, justifica l’enrenou que li ha causat.  

La petita mort és un llibre de fotografies de Will Santillo, publicat per Taschen, que recull instantànies de dones masturbant-se. Les fotografies s’acompanyen de petites explicacions de les mateixes dones sobre la seva experiència. Les imatges més sensuals que sexuals estan fetes en color sèpia, i busquen l’erotisme. En la majoria dels casos l’objectiu de la càmera es centra en l’expressió de les dones, abans que en el propi sexe, que quan pot ser massa explícit es difumina o es distorsiona amb el moviment de captura. Will Santillo explica que ha intentat realitzar el que anomena fotografia del miratge, que és l’art que condueix a l’espectador a estats d’ànims concrets.

Com reflexiona l’editora del llibre, Dian Hanson, “Si l’orgasme es pot definir com la petita mort, és la masturbació un petit suïcidi?”. En tot cas segons Will Santillo, l’expressió més repetida per les dones que van posar per ell era “em sento més forta” després de tenir l’orgasme. 

Almudena Grandes, la felicidad también es una forma de resistir

"Hay muchas cosas buenas que salen gratis. Pasear por la mañana temprano, cuando el sol es tierno, tímido como la brisa que coquetea con las hojas de los árboles. Caminar de madrugada por calles tan llenas de gente como en los mediodías del invierno, para asombrarse de la euforia silenciosa de las parejas que se besan en los bancos, o apoyadas en los pilares de las plazas porticadas. Los que viven cerca del mar lo tienen fácil, pero también es una fiesta meter en una tartera la comida prevista para consumir en casa, despacharla sobre una manta, en la hierba de algún parque, y tumbarse después a la sombra. Asistir a los conciertos de las bandas que suelen tocar en quioscos de parques y plazas mayores los domingos por la mañana. Y frecuentar las bibliotecas públicas, mientras duren.

Hay muchas cosas buenas que salen muy baratas. Una botella de vino para beberla despacio, en casa, al atardecer y entre amigos. Un buen libro de bolsillo, que proporciona una emoción que dura más que el vino y cuesta casi lo mismo. Un cine de verano, el lugar ideal para hacer manitas. Una ración de ensaladilla rusa y dos cañas, en la terraza de un bar cualquiera, antes o después del cine de verano. Enamorarse es un milagro todavía más barato, tan caro que, sin embargo, no se puede fabricar.

El verano es el tiempo de la felicidad. Apúrenlo y no piensen en el invierno que nos espera. Porque nuestros abuelos lo tuvieron muchísimo peor que nosotros y si no hubieran vivido, si no hubieran sabido disfrutar de la vida, si no se hubieran enamorado en tiempos atroces, nosotros no estaríamos aquí. Si existe una cosa que sabemos hacer bien los españoles es ser pobres. Lo hemos sido casi siempre, pero eso no nos ha hecho más desgraciados, ni más tristes que los demás. Recuérdenlo y sean felices, porque la felicidad también es una forma de resistir."

Almudena Grandes

http://elpais.com/elpais/2012/07/06/opinion/1341572523_809224.html

Doraemon, el gat còsmic naixerà d'aquí a cent anys

El 3 de setembre de 2112 naixerà Doraemon, el gat còsmic. Doraemon és un gat-robot blau, amb un gran cap sense orelles (sembla que uns ratolins se les van menjar una nit, mentre dormia, i per això té pànic als rosegadors) i amb una butxaca a la panxa proveïda de un munt d’objectes. Doraemon va aparèixer en el calaix de l’escriptori de Nobita Nobi, enviat des del futur pels descendents de Nobita que creien que sense algú que l’ajudi i l’orienti mai no podrà fer res de profit a la vida.

Nobita és un nen amb ulleres, mandrós i maldestre, que efectivament necessita amb massa assiduïtat l’ajut de Doraemon. Normalment Nobita utilitzarà els invents i gadgets de Doraemon per lliurar-se d’algun problema o simplement per presumir davant dels companys, però gairebé sempre generarà un daltabaix més gran, ja que Nobita (i en molts casos Doraemon) no fan un ús correcte dels aparells. Entre els gadgets de Doraemon, a banda de la màquina del temps ubicada al pupitre de Nobita, hi ha el “casquet volador”, o la “porta màgica” que porta a qualsevol lloc.

Els personatges secundaris són: Shizuka, l’estudiosa i amable companya de Nobita, que està perdudament enamorat d’ella; Gegant, el clàssic buscabregues, afeccionat al karaoke; Suneo, un nen amb més recursos, aliat de Gegant, que sempre presumeix de joguines cares; Dorami, la germana de Doraemon; i els pares de Nobita.

Doraemon va ser creat com un manga per Fukimoto i Abiko a finals de 1969. El 1973 es van fer els primers episodis de la sèrie de televisió, però no serà fins 1979 que la sèrie es consagrarà definitivament. S’han realitzat més de dos mil episodis i encara es fan nous episodis. L’èxit de Doraemon és impressionant, potser agrada l’humor de les històries, la manca de malícia i la ingenuïtat que transmet, les desventures de Nobita i Doraemon... o potser el desig secret que es desperta en nosaltres de tenir un gat còsmic al costat que tregui de la butxaca objectes del futur que ens arreglin els problemes més immediats.

Más allá de las nubes

Amb guió de Regis Hautière i dibuixos de Romain Hugault Norma ha publicat Más allá de las nubes, un doble àlbum que tracta sobre la relació de dos aviadors, un francès i un nord-americà en l’Europa i els Estats Units durant el període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial. Els dos pilots, amics i rivals es disputaran l’amor de la mateixa dona, mentre una nova guerra amenaça amb arrasar el vell continent.

Acció, acrobàcies, heroisme i combats aeris espectaculars en l’edat d’or de l’aviació. La victòria es disputa sempre a l’aire, més enllà dels núvols.

Uns dibuixos de Romain Hugault molt ben treballats, sobretot en el desenvolupament dels avions i una bona història al darrera, que en alguns moments pot recordar altres històries com Porco Rosso, malgrat que té un to més adult. 

Guido Argentini