diumenge, 17 d’octubre del 2010

La pista de Sorra, Andrea Camilleri

Per fi he aconseguit bastants mesos desprès acabar de llegir un llibre nou. Aquests mesos he estat rellegint. Quan les coses no van bé sempre em refugio a l'Illa dels Robinsons, a La Fundació d'Isaac Asimov o als còmics. El llibre que he acabat és La Pista de Sorra, un cas de l'inspector Montalbano. El tenia pendent des de Sant Jordi, de fet era el llibre que vaig demanar que em regalessin, però al final me'l vaig comprar jo. La veritat és que m'ha costat llegir-lo, per motius personals, molt més del que em resulta habitual. Segurament ha estat per això que el llibre m'ha resultat més feixuc, però al final té un gran desenllaç, Camilleri és tan bo com sempre. Recomanable. I molt bo el primer article de la nova Constitució Montalbaniana que proposa "Itàlia és una república precària basada en els errors" (pàg. 179), que podriem aplicar a la pràctica totalitat de països mediterranis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada