Abans els trens que ens portaven a Barcelona eren blaus, amb una ratlla groga. Tenien uns seients d'skay molt còmodes però a l'estiu et quedaves enganxat, perquè feia molta calor i no havia l'aire condicionat. A l'hivern, però s'estava molt calentó. Sempre havies de treure bitllet perquè passava un revisor amb una espècie de tallaungles que feia un forat en forma de V en el bitllet de color groc. Feien olor de frenada i de tabac. A la plataforma de les portes es podia fumar i hi havia quatre seients plegables. No recordo si anaven o no anaven a l'hora, perquè abans no tenia pressa, però suposo que també es retardarien. Un bon dia els van canviar, ningú ens va preguntar si ens agradaven més, però els seients nous no es poden ni comparar amb els vells. La vida canvia i no pregunta, i els trens cada dia són menys tren i són més metro i la ciutat cada dia creix més i els carrers ja no fan olor de poma, però de pomes parlarem un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada