La Torre de Babel és una construcció de tipus ziggurat que és esmentada en la Bíblia. En l'episodi de Babel es mostra una visió molt temorosa de la religió i també del progrés de les civilitzacions veïnes.
Com altres passatges de la Bíblia és possible
que hi hagi algun fonament verídic darrera del mite que es narra. Es creu que
era el temple d’Etemenanki, una de les ciutat més impressionants de Babilònia.
Segons es narra en el capítol 11 del Gènesi,
els homes pretenien, amb la construcció d' aquesta torre, arribar a el cel.
Yahvé, per a evitar l’èxit de l’empresa (que s’oposava al seu propòsit que la
humanitat s’estengués per tota la superfície de la Terra, es multipliqués en
ella i la sotmetés), va fer que els constructors comencessin a parlar diferents
llengües, per lo que va provocar la confusió i l’ impossibilitat d’acabar
l’obra.
En
tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes
paraules. Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de
Xinar i la van poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al
forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de
morter. Després van dir: Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi
fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra. El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que
construïen els homes, i es digué: «Tots formen un
sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que
emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no
s'entenguin entre ells.» Així el Senyor els va
dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció
de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom
de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota
la terra, i des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.
La forma de la torre ha de ser similar a les
construccions que encara existeixen en estat ruïnós en Babilònia; la piràmides
més antigues d' Egipte presenta vestigis de la mateixa forma. Blocs de
maçoneria cúbica, de grandària decreixent, són apilats un sobre un altre. Les
torres de Ur i Arach tenien només dues o tres pisos, però la de Birs-Nimrud
tenia set sense contar l’alta plataforma en la qual l’estructura havia estat
erigida. Cada pis estava pintat d' un color particular d' acord al planeta al
que estaven dedicats. Els cantons d' aquestes torres generalment apuntaven als
punts cardinals, mentre que a Egipte ho feien els costats. Damunt d 'aquesta
construccions havia un santuari, de tal manera que servien de temples i
observatoris. L' interior es revestia amb fang assecat al sol, mentre que les
parets exteriors es revestien amb maons cuits a foc.
Algunes tauletes votives del temps de
Gudea descriuen a la Torre de Babel (ziggurat del déu Marduk, dintre del
conjunt nacional de Babilònia), mostrant tres pisos; una primera plataforma de
base quadrada de 100 metres de costat i 35 metres d' alçada; una altra, segona,
de 80 metres de costat del quadrat de la seva base i 20 metres d' alçada i una
tercera, també cúbica, sobre la qual se situava el santuari, de 65 metres de
costat en la base i 7,00 metres d' alçada.
 |
| El temple d’Etemenanki |
Segons l’historiador grec Herodot el temple de Marduk a
Babilonia era “una torre quadrada d’un
estadi (164 metres )
de llarg i un altre d’ample. Sobre aquesta torre s’elevava una altra, i una
altra més sobre aquesta, i així fins vuit torres. La pujada s’efectua
envoltant-la per l’exterior”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada