Avui fa exactament 50 anys que Algèria es va declarar independent, després de vuit anys d’una llarga, cruenta i dolorosa guerra amb França. Més d’un segle abans, el 9 de juny de 1830, França havia ocupat el país i els colonitzadors s’hi van quedar amb les millors terres de conreu. Algèria tenia una integració més gran a la metròpolis que les altres colònies africanes i una forta colònia d'immigrants (un milió d'europeus davant nous milions de musulmans).
La política francesa
va ser, de 1954 a 1962, de lluita militar contra la guerrilla del Front d’Alliberament
Nacional (FLN, fundat el 1947) d’Ahmed Ben Bella, que integrava els demòcrates
de F. Abbas , els islàmics i els comunistes units per la creació d’un Estat
algerià.
La independència d’Algèria
va ser fruit d’una llarga guerra, mai reconeguda ni declarada oficialment, però
d’una crueltat extrema, amb mig milió de morts. Per això va provocar un debat
profund en la societat francesa.
El 13 de maig de 1958
es va desfermar un intent d’insurrecció dels militars francesos a Algèria, a
causa de la incapacitat de l’exèrcit regular de fer front a la guerra de
guerrilles. De Gaulle, amb un notable pragmatisme polític, va considerar
inevitable la independència. Per això, el 1959 va reconèixer el dret a l’autodeterminació
dels algerians.
Pels acords d’Evian
(març de 1962) França va reconèixer l’Estat d’Algèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada