La Casa del Fascio (1936) de Como és l'edifici més famós de Giuseppe Terrani (1904-1943). Es tracta d'una construcció cúbica de 33,20 metres de secció longitudinal i una alçada de 16,60 metres.
L’edifici actualment
provoca consens i és problemàtic a la vegada. El consens es produeix perquè
tothom considera que es tracta d’un manifest de la modernitat, però a la vegada
és una obra que es jutjada des del bé i el mal que s’extrapola a la funció amb
la que va ser creat l’edifici: hostatjar la seu del Partit Feixista. Giuseppe
Terragni va ser un arquitecte genial del racionalisme italià, però va construir
la seva obra mestra al servei del Partit Feixista.
L’arquitecte no només
va posar un projecte genial per la Casa del Fascio, de fet ho va fer
transformant completament els plans previs del partit que havien previst un
Palazzo Comunale en estil llombard amb pati i teulada de teules. Els primers
projectes de Terragni respectaven aquests requisits constructius, però el
resultat final és completament diferent. El paral·lelepípede regular que és la
Casa del Fascio envolta un pati cobert per vidre. Les façanes es trenquen i
s’obren a balcons i amplies finestres.
La Casa del Fascio és
una fusió entre el monumentalisme clàssic amb l’abstracció moderna. El
llenguatge formal de Terragni és extremadament precís, aposta per la
transparència i en l’entorn tradicional de Como, realment impregna una força
calculada. L’edifici, enfrontat a l’absís de la Catedral de Como reflexa en
part l’oposició de la nova religió feixista a la institució catòlica.
La
superfície avui buida de la façana sud-est s’utilitzava com a tanca
publicitària.
Les setze portes de dues fulles de vidre automàtiques posaven en
escena la sortida sincronitzada de la guàrdia feixista. Ideològicament la
transparència de l’edifici intentava simbolitzar “la casa de vidre” amb la que
Mussolini volia comparar l’estat feixista [1]. L’esquelet estructural
simbolitza la transparència feixista i l’accessibilitat pública. Però l’edifici
també posseeix una qualitat irreal i intemporal que recorda a les pintures de
Giorgio de Chirico.
La Casa del Fascio és
la construcció més coneguda de Terragni, d’una obra escassa de vint-i-quatre
edificis concentrats sobretot a Como i rodalies. Entre aquests destaquen
l’edifici residencial Novocomun (1927-1929) on ja estan presents totes les
característiques de la seva arquitectura: formes pures, volums buits o
imbricats, sostrets o superposats, colors i materials que subratllen la
composició. Feixista convençut Terragni va ser enviat al front rus l’any 1941. Repatriat
l’any 1943 abatut per una greu depressió va morir sobtadament el juny del
mateix any.
En l’obra de Terragni
l’arquitectura es veu com un “somni de la raó”. L’any 1941 escrivia
“L’arquitectura, índex de la civilització , s’aixeca en la seva netedat, la
seva elementalitat, la seva perfecció,
en la mesura en que és l’expressió d’un poble que escull, observa i jutja
aquests resultats, els quals elaborats i meditats, expressen els valors
espirituals de tots el pobles”[2].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada