dimarts, 30 de setembre del 2014

Lleis...


"Si una llei és injusta, un home no només té el dret de desobeir-la sinó que s'ha de comprometre a fer-ho." 

Thomas Jefferson

dilluns, 29 de setembre del 2014

Mafalda una nena de cinquanta anys



Avui es compleix el 50è aniversari del Mafalda, una nena de sis anys crítica i pessimista que odia la sopa i parla de temes polítics i socials amb una lucidesa que no sempre tenen els adults. Les seves historietes s'han traduït a 30 llengües i s'han adaptat al cinema i la televisió. L'origen del personatge es remunta a l'encàrrec que una companyia d'electrodomèstics li va fer a Quino. Volien un personatge el nom del qual comencés per la lletra "M", la inicial de la companyia. Mansfield va fer fallida i el personatge va romandre inèdit. Mafalda va aparèixer per primera vegada a 'Gregorio', el suplement d'humor de la revista 'Leoplán', el 29 de setembre del 1964, i després va començar a publicar-se regularment al setmanari 'Primera Plana', de Buenos Aires. El 9 de març del 1965 el personatge va passar al diari 'El Mundo' i va començar l'èxit imparable del personatge. El primer llibre del personatge va aparèixer el Nadal d'aquell any, i la tirada inicial de 5.000 exemplars es va exhaurir en dos dies. 

Tot i l'èxit que havia assolit, Quino va deixar de dibuixar tires de Mafalda el 25 de juny del 1973 perquè ja no sentia la necessitat de fer servir l'estructura de les tires còmiques. Després d'aquesta etapa, Quino es va entregar a un humor més àcid i negre, destinat en un grau més alt a un públic adult i que ha anat recopilant en la seva col·lecció de llibres d'humor. Entre els més recents hi ha '¡Qué presente impresentable!' (2005), 'La aventura de comer' (2007) i '¿Quién anda ahí?' (2013).

San Miquel


29 de setembre, San Miquel, reinterpretat per Antonio de Felipe. 

diumenge, 28 de setembre del 2014

Sexe, drogues i PIB


La riquesa nacional mesurada pel PIB nominal augmentarà fins a 45.000 milions després del canvi de base de la comptabilitat nacional que farà l'Instituto Nacional de Estadística (INE), i que inclourà l'impacte econòmic d'activitats il·legals com la prostitució, les drogues o el contraban. Els canvis que s'introduiran són els derivats de l'adaptació de la comptabilitat nacional i regional d'Espanya a les normes del nou sistema europeu de comptes (SEC 2010) aprovat el maig del 2013. A partir d'ara s'inclourà la prostitució en la branca de serveis personals i les drogues i el tabac il·legal, en l'apartat de comerç. Curiosament entren en el PIB activitats impossibles de fiscalitzar. 

Per fer aquestes operacions, l'INE ha pres com a punt de partida el PIB nominal del 2010, que es va situar en 1.045.620 milions. Després d'aplicats els canvis de la normativa europea, aquesta quantitat augmenta fins a 1.080.913 milions, 35.293 milions d'euros més (26.193 milions, el 2013). D'aquest increment del PIB del 2010, els canvis metodològics suposen un 1,55%, mentre que les activitats il·lícites representen un 0,87%. Dins d'aquestes últimes, la prostitució suposa un 0,35% i les drogues, un 0,5%, percentatges que equivaldrien conjuntament a 9.187 milions, 3.783 milions provinents de la prostitució i 5.404 milions, de les drogues. Segons l'INE, el canvi de base 2010 pot incrementar el PIB nominal entre el 2,7 i el 4,5%. Si tenim en compte que el PIB nominal de l'any 2010 va ser 1.062.591 milions d'euros, es podria dir que l'impacte podria ser d'entre 28.689 i 47.800 milions. 

Per arribar als càlculs de les activitats il·legals, fonts de l'INE van explicar que s'han utilitzat més de 500 fonts, alhora que van assegurar que les xifres ofereixen una qualitat acceptable malgrat la dificultat per poder quantificar aquest tipus d'activitats. Per altra banda, van indicar que qualsevol comparació amb altres països és complicada perquè no tots han introduït els canvis al mateix temps i també existeixen particularitats que fan impossible la comparació, com en el cas d'Holanda, on es considera legal la prostitució. Tot i això, si es comparen les novetats introduïdes per cada país, es pot detectar que l'impacte de la inclusió d'activitats il·legals en la comptabilitat de l'Estat espanyol (0,87%) és més elevat que en el Regne Unit (0,7%), Portugal (0,4%) o Alemanya (0,2%), mentre que és més baix que no pas a Itàlia (1%) o Grècia (1%). 

Sense valorar la necessitat de regular aquests sectors, hipòcritament obviats i en alguns casos tolerats, molts interrogants es plantegen amb aquestes noves consideracions econòmiques. Què podem esperar d’aquest canvi en el càlcul del PIB?. D’entrada sobta que activitats il·lícites, que no tributen i que empobreixen un país es quantifiquin (de forma aproximada) per valorar la riquesa d’un país. Pot considerar-se riquesa la prostitució? O la droga? Activitats que generen la misèria moral, l’esclavatge o la delinqüència aporten al desenvolupament d’un estat?. Segons la Unió Europea sí, perquè s’equiparen a altres activitats realment productives. Aquest nou càlcul del PIB (un indicador bàsic perquè del PIB es deriva, per exemple, la capacitat d’endeutament d’un país) pot portar als països a una perversa reflexió: droga, prostitució, delinqüència i activitats il·legals (amb un gran marge de benefici) poden ser un bon negoci en tant que incrementen el PIB. 

La UE només busca la circulació monetària per calcular el PIB i demostra que tenen raons aquells que la critiquen per ser una organització que ha construït una unitat dels diners no de persones. A l’Europa del Capital la moral no té cabuda. Només importen els diners.


dijous, 11 de setembre del 2014

Allende-Pinochet



L'11 de setembre també és un dia que ens recorda el cop d'estat de Pinochet a Xile i la mort de Salvador Allende