Últimament visita el pati una família de merles. Les fotografies no són de gran qualitat però fa il·lusió veure-les senyorejant la terra. Aquesta és la descripció que sobre la merla he trobat en un llibre que m'ha recomanat un company, l'Andrés Valverde. Es tracta de l'obra Els ocells de les terres catalanes, de Joaquim Maluquer i Sostres, que ens descriu la merla a les pàgines 166 í 167.
La merla (“Turdus merula”) és un dels nostres ocells més atraients. Amida 25 cm. El mascle resulta inconfusible pel seu plomatge negre intens, en contrast amb el bec de color groc viu; la femella és tota bruna. Nia i és sedentari al Principat, a València i a les Illes, on pobla els boscos, les bardisses i els jardins. Lluny de les ciutats la merla es mostra malfiada i fugissera, però quan s’avesa a la proximitat de l’home, no tem de cercar el menjar a poques passes d’aquest. La merla és fàcil d’observar, perquè abunda als jardins i als parcs de la mateixa Barcelona, on nia i de vegades àdhuc n’hem vist saltironar tranquil·lament pels parterres de la plaça de Catalunya, entremig dels vianants. Per terra es mou amb gràcia i agilitat, i el seu vol ràpid esdevé sinuós quan defuig un perill.
Hom considera que el cant de la merla és el millor, després de la veu única del rossinyol; flueix com un doll ininterromput, sonor i ple, bo i omplint la quietud dels capvespres primaverals. A més de cantar, la merla crida diversament per expressar, sia la satisfacció que li produeix de trobar un ginebre carregat de ginebrons, sia la sorpresa i l’enuig quan la sobtem dins una mata, i també l’alarma, si descobreix un enemic a l’aguait, la qual cosa poguérem observar una vegada que els seus xiscles aguts ens delataren la presència d’una guineu lliscant cautelosa pel fons d’un barranc cobert de garrics.
En aquest enllaç hi ha més informació sobre les merles:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada