La crisi dels míssils, 1962, tretze dies a la punta de la navalla

Des de la independència d’Espanya el 1898, l’illa sempre havia estat estretament vinculada al interessos dels EEUU. No obstant això, amb la revolució cubana de 1959 encapçalada per Fidel Castro i Ernesto Che Guevara, es van començar a prendre mesures que van afectar aquests interessos nord-americans. D’aquesta manera, en 1961 Washington va passar a l’acció contra Cuba: va trencar relacions, va imposar un bloqueig econòmic, va excloure l’illa de l’OEA i, fins i tot, va intentar una invasió amb exiliats anticastristes a Bahía de Cochinos.

Davant d’aquesta situació, el règim de Fidel Castro, que en un inici no es definia com comunista, va decidir fer un apropament al comunisme per buscar la protecció de Moscou.

Així, els soviètics van desplegar a l’illa rampes de míssils i tropes que, a el 15 d'octubre de 1962, van ser detectats per avions espia nord-americans, desencadenant una greu crisi política entre els EEUU i la URSS.

Enfrontat a aquesta amenaça, Kennedy va decidir establir un bloqueig a l’illa conegut com “quarantena defensiva”, en un intent d’evitar que qualsevol vaixell procedent de la URSS pogués arribar a Cuba amb material militar. Aquest bloqueig consistia en un desplegament d’avions i vaixells de guerra al voltant de l’illa disposats a atacar els vaixells soviètics que s’estaven dirigint a Cuba en aquell moment.

Finalment, després d’una sèrie de negociacions secretes, el 28 d'octubre Kruschev  va proposar retirar els seus míssils de l’illa a canvi de la promesa per part dels EEUU de no envair Cuba i de retirar els míssils nord-americans desplegats a Turquia.

La proposta va ser acceptada per Kennedy i en un mes la URSS va retirar els míssils i va repatriar el seu material bèl·lic, mesures a les que van respondre els EEUU amb l’aixecament del bloqueig.

Un altre cop la “dissuasió nuclear” havia funcionat i les negociacions de les dues súperpotències durant la crisi van donar origen al conegut “telèfon vermell” i a l’etapa de distensió.

En cap moment de la Guerra Freda (una guerra mesquina, ja que els EUA i la URSS van substituir els propis morts per morts de països intermedis) el món va estar tan a prop de la destrucció total com durant la crisi dels míssils de Cuba. Afortunadament la tensió no va desembocar en un conflicte mundial que hauria acabat amb el món tal i com el coneixem.