El setge de Cambrils, en plena
Guerra dels Segadors (1640-1659) és una de les pàgines més tràgiques de la
història catalana. El 15 de desembre de 1640, les tropes castellanes de Felip
IV, després de saquejar el sud de Catalunya van aconseguir trencar la
resistència de Cambrils i van degollar més de set-cents homes. La brutalitat
dels fets va contribuir a augmentar el rebuig de la població catalana cap a la
monarquia hispànica.
.jpg)
Al novembre de 1640, les tropes
castellanes de Felip IV, instal·lades a la ciutat de Tortosa, van emprendre una
acció d’ocupació cap a la resta del país, comandats pel general en cap, el
Marquès de los Vélez. L’ocupació es va fer amb una brutalitat i una mostra de
força que no s’havia vist mai a Catalunya. Es tractava d’un exèrcit amb mes de
20.000 soldats, 2.500 de cavalleria i una força d’artilleria enorme amb 25
canons. Vélez va atacar Catalunya amb el convenciment d’”exterminar” tots
aquells que es resistíssim sobretot als catalans que es consideressin rebels, i
per tant, delinqüents sense drets. Es demanava a l’exèrcit que en els primers
atacs fos especialment contundent per espantar al conjunt de la població i
garantir que les següents ocupacions es fessin sense resistència.
 |
| Pedro Fajardo, inefable marquès de Los Vélez |
L’episodi de 1640 a Cambrils és
la primera resistència forta amb que ensopega l’exèrcit castellà i posa en
pràctica aquesta crueltat. La defensa de Cambrils, dirigida per Antoni
d’Armengol, baró de Rocaforts, estava formada per 4.000 homes, sobretot
pagesos, que s’aplegaven a Cambrils per protegir la ciutat i aturar l’avanç de
les tropes castellanes. La resistència cambrilenca va intentar durant dies
aturar l’exèrcit invasor però van acabar reclosos al casc urbà de la vila,
protegits per les muralles.
Després de complicades
negociacions, els defensors de Cambrils van capitular el 15 de desembre en
creure’s algunes promeses de les corts espanyoles. Va ser quan els soldats i els
civils van sortir per les portes de la muralla que van produir-se els fets
tràgics del 12 de desembre. En molt poc temps, més de 700 homes van ser
degollats i esbocinats per l’exèrcit castellà. Després, els caps militars de la
plaça: Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de
Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle de la vila i diversos
consellers van ser jutjats sumàriament, executats a garrot, i penjats a les
muralles del poble amb les seves insígnies. No serà fins principis de gener de
1641 que es van despenjar els cossos de les autoritats i es van enterrar.
.jpg)
La difusió de la notícia va
generar una mobilització sense precedents fins aleshores al Principat i va
permetre organitzar un exèrcit català més potent, agilitzar el tancament
d’acords amb França i certificar el trencament amb la monarquia hispànica. A la
Guerra dels Segadors hi van confluir dos conflictes paral·lels: la revolta
pagesa i menestral contra l’allotjament dels soldats del rei Felip IV i la
revolta política contra els intents assimiladors de la monarquia. Els fets de
Cambrils van demostrar com la monarquia hispànica estava disposada a tot per
mantenir Catalunya dins de la monarquia, no pas com amb el cas de Portugal que
es va independitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada