Mesopotàmia abans del diluvi

L’obra social “la Caixa” “l’ànima de la Caixa!?” acull al CaixaForum fins el 24 de febrer una exposició que mostra peces dels períodes sumeri i accadi. És tracta d’una exposició d’agradable visita, tot i que és una exposició modesta si la comparem amb altres exposicions que ha acollit el CaixaForum. Malgrat això és molt recomanable la seva visita que ens pot fer pensar en les relacions que té la nostra pròpia cultura amb el bressol de la civilització que va ser Sumer i les ribes del Tigris i Èufrates.

Fa uns 5.500 anys, al territori que avui correspon al sud de l’Iraq, els pobles mesopotàmics que parlaven sumeri i accadi hi van crear les primeres ciutats. La primera organització territorial va sorgir, a partir del principi del IV mil·lenni aC, en un espai fèrtil i alhora inhòspit.

Amb la primera ciutat, Uruk, es va crear la primera xarxa de comunicacions, amb vies, canals i postes, es van desenvolupar jerarquies socials i la divisió del treball, el capitalisme, un poder fort (monàrquic o imperial), l’escriptura, el càlcul, les unitats de mesura del temps, l’espai i el valor dels béns, el dret, manifestacions culturals a través de les quals l’ésser humà es va anar desmarcant de la natura, al mateix temps que la dominava.

La importància que aquests avenços han tingut en els segles posteriors ha fet que durant molts anys els estudiosos parlessin de Sumèria com el bressol de la humanitat. Tot i així, les investigacions que s’han dut a terme en les últimes  dècades han desmuntat alguns mites relacionats amb aquella primera civilització. Tot sembla indicar que, més que un poble amb unes característiques ètniques, lingüístiques i culturals pròpies, a Mesopotàmia hi van conviure tribus de diferents procedència, amb llengües i tradicions també diferents. Sembla que s’hi parlava el sumeri, una llengua sense connexions amb cap altra llengua coneguda, passada o present. Després de la caiguda d’Uruk, cap al 2900 aC, un bon nombre de ciutats estat independents van créixer a les ribes del sud dels rius Tigris i Eufrates, i als maresmes del delta. Cinc-cents anys més tard, es van unificar en un primer imperi, accadi, amb una capital, Accad, establerta potser a l’actual Bagdad. No va durar gaire i va ser substituït per un segon imperi, anomenat d’Ur III —en què la llengua de culte (ja no l’habitual) va tornar a ser el sumeri en comptes de l’accadi—, governat des de la ciutat meridional d’Ur.

Tanmateix, els estudiosos continuen remarcant que la cultura urbana va néixer a Mesopotàmia del sud (abans que a qualsevol altre lloc del món). Així, sembla que és clar que la ciutat és una estructura física i social inventada o desenvolupada plenament al sud de l’Iraq, ja a mitjan V mil·lenni aC, com ho demostren les restes de la ciutat «sumèria» o «presumèria» d’Uruk. En definitiva, sense les poblacions que van viure al sud de Mesopotàmia entre els mil·lennis IV i III aC, la ciutat potser no hauria existit; és a dir, la cultura (moderna) no s’hauria produït.

Per causes diverses, la cultura mesopotàmica és menys coneguda que altres cultures antigues, com l’egípcia o la grega: les primeres missions arqueològiques hi van començar gairebé cent anys més tard que a Egipte; la  llengua sumèria va ser desxifrada —i encara no totalment— fa uns 130 anys; les ciutats, construïdes amb tova, jeien, i jeuen encara de vegades, sepultades sota capes d’al·luvions fluvials molt gruixudes; finalment, la conflictiva historia política de la regió (guerres a l’Iran, l’Iraq i Síria, fins i tot a la frontera turcosirio- iraquiana) ha dificultat o ha impedit un millor coneixement del que, molt probablement, ha estat l’origen de la civilització.