Rompe
Ralph és l’entretingudíssima
història de Ralph, el dolent del videojoc recreatiu Fèlix Repara, que es cansa
de ser sempre el dolent i intenta canviar la seva vida.
Partint de la idea que els videojocs, igual que les joguines a Toy Story, tenen vida pròpia Disney (o potser més aviat Pixar) plantegen una divertidíssima pel·lícula plena de “cameos” del món dels videojocs i amb nombroses referències als seus tòpics. Els cables són les carreteres per les que circulen els personatges i els lladres de connexió l’estació central dels ciberpersonatges són algunes de les troballes més encertades de la cinta. I ens adonem que no sempre els dolents són tan dolents i a vegades els bons tenen la vida més fàcil que els altres.
L'animació està molt ben aconseguida, amb un tractament diferent depenent de l’edat del videojoc (com més modern millor definició) i una trama trepidant fan d’aquesta una pel·lícula que recorda alguns dels millors moments del geni de John Lassater.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada