 |
| Inmaculada de Murillo |
La Puríssima o la Inmaculada Concepció
és un dogma de l’Església Catòlica, definit en la butlla Ineffabilis Deus pel Papa Pius IX (1846-1878), el 8 de desembre de
1854. Pius IX va viure una etapa molt
convulsa del Papat ja que entre d’altres aspectes va veure com els Estats
Pontificis desapareixien annexionats pel regne d’Itàlia (1870) que culminava la
unificació italiana. Durant el seu Papat també es va establir la infal·libilitat
del Papa (1870) just quan el poder
terrenal (els Estats Pontificis) es perdia.
Segons el dogma de la Puríssima, discutit des de l’Edat Mitjana, la verge
Maria estava lliure de pecat des del moment de la Concepció. Es tractava de si
la verge també fou creada sense màcula, sine
macula, és a dir sense contacte carnal i va ser objecte d’obsessives
discussions dins de l’església catòlica, sobretot la sevillana, en plena
Reforma i Contrareforma entre els dominics que la negaven i els franciscans que
l’acceptaven.
 |
| Inmmaculada de Pacheco |
Al segle XVII, durant el Barroc, es concreta la imatge de la Inmaculada
Concepció. Francisco Pacheco, mestre i sogre de Velázquez, va concretar la
iconografia de la Inmaculada a nivell plàstic. Al final del seu tractat l’Art de la pintura, publicat el 1649,
realitza una sèrie de recomanacions per a representar la Inmaculada Concepció
de Maria. Entre aquests consells diu que no ha d’aparèixer amb en nen en
braços, cal pintar-la en la flor de l’edat, de dotze a tretze anys, i amb les
puntes de la mitja lluna cap a baix, s’ha d’adornar d’àngels i serefins, i s’ha
de pintar amb túnica blanca i mantell blau.
 |
| Inmaculada de Velázquez |
El pintor però que més desenvoluparà el tema de les Immaculades serà
Bartolomé Esteban Murillo. Les Inmaculades de Murillo es caracteritzen per una
delicadesa i una gràcia especial de la figura femenina i infantil. El
sentiment, l’amabilitat i la tendresa són qualificatius característics de la
seva obra, d'estil vaporós. El pintor sevillà crearà unes pintures serenes i plàcides, en les
que prima l’equilibri compositiu i expressiu. Colorista excel·lent i bon
dibuixant, va concebre els seus quadres amb un fi sentit de la bellesa i amb harmoniosa mesura, lluny del dinamisme de Rubens, o de
la teatralitat italiana.
 |
| Inmaculada de Murillo |
Altres pintors han realitzat Inmaculades de gran qualitat, però sens
dubte, cap d’elles no han quedat tan presents en l’imaginari com les obres de
Murillo.
 |
| Inmaculada de El Greco |
 |
| Inmaculada de Alonso Cano, 1648 |
 |
| Inmaculada de Zurbaran |
 |
| Inmaculada de Tiepolo, 1769 |
 |
| Esbós de Inmaculada, de Goya |
Amb la túnica vermella n'has posades algunes i les trobo més potents. M'encanta la del Tiépolo. Les puntes de la lluna millor cap a vall, no punxen tant! les del Murillo, les que millor volen.
ResponEliminaFent aquest petit recull me n'he adonat que els pintors anteriors a Murillo tenen tendència a utilitzar la túnica vermella i el mantell blau, mentre que a partir de Murillo es consolida la utlitzaició de la túnica blanca i el mantell blau, potser buscant una imatge més suau... segur que hi ha algun motiu. Jo no recordava la Inmaculada de Tiépolo i també m'ha encantat.
ResponElimina