Avui fa setanta-cinc anys del bombardeig de la plaça de Sant Felip Neri, una
de les places més boniques i tranqui-les de la ciutat de Barcelona. Una nova mostra de la barbàrie de l'exercit de Franco, com els bombardejos de Durango o Gernika. L’atac
feixista va causar nombroses morts, entre 42 persones i 210 segons les fonts.
El primer bombardeig es va produir a les 09:11 del matí. Dues bombes van caure
sobre el bucòlic indret: una al centre de la plaça, la metralla de la qual
encara visible a la façana de l’església; i l’altra a la teulada del temple,
amb la mala sort que no va explotar fins que va caure al soterrani, on es
refugiaven desenes de nens orfes. El segon bombardeig va ser a les 11:11, just
dues hores després, quan el lloc estava ple de persones que havien anat a
oferir auxili als ferits. Va ser la primera mostra del que més tard es
coneixeria com a bombardeig per saturació. El segon bombardeig, contra les
persones que havien sortit a ajudar, buscava minar la moral, sembrar el pànic
entre la població.
El poeta Conrad Lladó va descriure la barbàrie d’aquell diumenge de gener:
Avui han mort uns infants,
Amb la cara trossejada.
Tenien sota la sang
la boca oberta en rialla.
Avui han mort uns infants,digue-ho de banda a banda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada