dijous, 12 de novembre del 2026

Los evaporados, d’Isao Moutte. Els qui marxen i els qui es queden.


 Una nit, en Kaze Watanabe surt de casa i desapareix. És un oficinista complidor, a prop de la jubilació, i la seva família no s’explica què l’ha pogut empènyer a marxar. Quan la Yukiko, la seva filla, rep la notícia, agafa un avió de França a Tòquio per buscar-lo. Fa anys que viu fora i ara torna per mirar d’entendre què ha passat amb un home que es pensava que coneixia.

Al Japó, de les persones que decideixen desaparèixer voluntàriament se’n diu jōhatsu, «evaporats». Al còmic, si la marxa sembla voluntària i no hi ha indicis de delicte, la policia té poc marge per intervenir. A casa, la vergonya pot fer que costi fins i tot parlar-ne. La Yukiko trenca aquest silenci. Vol trobar el seu pare, és clar, però també vol saber per què se n’ha anat.

El que més m’ha agradat de Los evaporados és com Isao Moutte, que adapta la novel·la de Thomas B. Reverdy, va trenant la història. Seguim la recerca de la Yukiko, però també veiem què fa en Kaze després de marxar i, a poc a poc, què li va passar abans. Pel camí apareix un nen que ha perdut la família en el tsunami del 2011. Al principi, la seva història sembla anar per una altra banda. Quan es va fent visible el paper que té la reconstrucció de la zona de Fukushima, s’entén com encaixa amb les altres. El còmic et manté atent tota l’estona perquè un detall que semblava menor pot canviar el sentit d’una escena que ja has llegit.

El dibuix hi fa molt. Moutte treballa amb un blanc i negre sobri i, en algunes escenes, deixa passar unes quantes vinyetes sense diàleg. Un gest o una mirada fan entendre què els costa dir als personatges. El format és el d’un àlbum europeu, però el dibuix pot fer pensar tant en Katsuhiro Otomo com en Joann Sfar. I quan Moutte es pren unes quantes vinyetes per mostrar un gest que hauria pogut resoldre en una de sola, el ritme s’acosta al de Jiro Taniguchi o Taiyō Matsumoto. Aquesta manera de deixar temps als personatges perquè un silenci digui alguna cosa és el que més m’ha interessat del parentiu amb la nouvelle manga.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada