Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster

Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster, és una novel·la que narra la història de Nathan Glass, un seixantí divorciat, que acaba de superar un càncer però que creient que el seu final està a prop decideix mudar-se a Brooklyn per afrontar l’últim tram de la seva existència, recuperant entre els seus records prou material per escriure El llibre de l’estupidesa humana. Però l’aparició del seu nebot Tom Wood de qui feia temps que no sabia res i que treballa en una llibreria del barri, l’arribada la Lucy, la neboda de Tom que fuig dels problemes que té la seva mare, i més personatges com la Nancy Mazzuchelly i la seva mare, la Honey Chowder, la Marina Gonzalez, en Harry Brightman, la seva filla Rachel i el seu marit ... faran que Nathan visqui més del que ell havia previst inicialment. Quan Nathan retroba a Tom tots dos són dos vaixells a la deriva que no tenen un port de destinació, que es recolzaran l’un en l’altre i aconseguiran millorar les seves vides. 

Bogeries de Brooklyn és el primer llibre de Paul Auster que he llegit i m’ha agradat molt. L’autor té una especial habilitat per fer créixer la novel·la a partir de l’afegit de les històries dels diversos personatges units a través del nexe que és el narrador, en Nathan Glass. Es llegeix d’una forma molt agradable, tant que vaig lamentar acabar-lo.

Per molts anys Tintín

Avui es compleixen 84 anys de l'aparició per primer cop de Tintín a Le Petit Vingtiéme. Encara es conserva molt bé. Per molts anys

Vittorio Giardino

Vittorio Giardino (Bolonya 1946) és un dels grans autors de còmic de l’actualitat i un dels millors representants de la línia clara. Va començar la carrera d’enginyer electrònic, abans d’orientar-se al 1978 cap el còmic i la il·lustració. L’any 1979 va crear el personatge Sam Pezzo, un detectiu al més pur estil de Philippe Marlowe però traslladat a la Itàlia de finals dels 70. A partir de 1983 crea el personatge de Little Ego, que protagonitza petits episodis eròtics que poblen els seus els somnis.

L’any 1982, després de casar-se amb una dona jueva, Giardino va crear Max Fridman, un ex-agent jueu dels serveis secrets francesos que protagonitzarà diverses històries a través dels anys 30: Rapsòdia Hongaresa, La Porta d’Orient i No passaran, aquest darrer durant la Guerra civil espanyola.

L’any 1991 va crear Jonas Fink, la història d'un jove jueu que pateix a la Praga de la dècada dels 50 la dictadura estalinista.

En totes les seves obres Vittorio Giardino es caracteritza per un dibuix molt realista, una ambientació acuradíssima que es demostra fins al mínim detall, i uns guions sòlids i complexos.  

Els maies

Aprofitant que no s'han acomplert les interpretacions d'alguns agorers que erròniament van interpretar la fi del món segons el calendari maia per parlar una mica sobre aquesta antiga civilització. 

Els maies són una civilització mesoamericana precolombina que va tenir el seu apogeu segles abans de l'arribada espanyola a Amèrica i que avui dia, tot i no estar organitzada com a estat, encara manté viva la seva cultura entre els indígenes de totes aquelles zones que abastava. En tractar-se d'una civilització mesoamericana, aquestes zones són el sud de Mèxic (especialment la península del Yucatán), Guatemala, Belice i les regions més occidentals d'Hondures i El Salvador; és a dir, a grans trets, la meitat nord de Centreamèrica.

Tot i l'existència, com és natural, de civilitzacions i cultures protomaies, no es parla d'una civilització maia estructurada com a tal fins al segle III d.C. i la desaparició d'aquesta es data al segle XV amb l'arribada dels conqueridors europeus. Com s'ha dit abans, però, és important considerar aquesta segona data com a fi de la civilització maia i no pas del poble o la cultura que encara perviuen avui dia (a la península del Yucatán a Mèxic es calcula que més del 35 % de la població parla llengua maia).

La civilització maia és coneguda per ser una de les més avançades a nivell cultural (especialment en el camp de les matemàtiques i l'astronomia) de tota l'Amèrica precolombina, fins al punt de superar en alguns coneixements als propis conqueridors europeus. Els maies mai van ser un poble homogeni, sinó que l'anomenat Imperi maia consistia en un seguit de ciutats - estat independents, tot i que amb similituds culturals, polítiques i socials. Això és fruit d'un passat comú, ja que tots els pobles maies compartien fortes influències de l'antiga cultura olmeca (considerada la "cultura mare" de Mesoamèrica).

Els maies eren una societat amb una forta estratificació social, on la noblesa i el sacerdoci ocupaven els estaments més elevats i vivien dels tributs pagats per les classes populars, majoritàriament agricultores. També era una societat esclavista, essent aquests en la seva majoria presoners de guerra (les ciutats - estat estaven en constant guerra entre elles), delinqüents i orfes. La religió ocupava un paper central en la vida de les comunitats i el màxim càrrec sacerdotal de cada ciutat tenia tanta o més importància que el seu equivalent nobiliari. Es tractava d'una religió politeista, naturalista (els déus eren fenòmens atmosfèrics i elements naturals) i dualista, on la divinitat tenia tant els seus representants bondadosos com malvats. De fet, l'element més característic i majestuós de les ciutats maies són les seves piràmides esglaonades, usades com a cementiris i a dalt de les quals s'hi trobava el temple. La raó d'aquestes construccions és doble: d'una banda, que el lloc de culte estigués tan a prop com fos possible del cel i per tant, dels déus i d'altra, sobrepassar l'altura de la selva i ser un element fàcilment identificable i alertador des de la llunyania. També en aquestes piràmides - temple es realitzaven els rituals i sacrificis (animals i humans) que han passat a formar part de l'imaginari popular.

Les piràmides - temple són la màxima expressió d'una arquitectura impressionant, més encara tenint en compte l'endarreriment tecnològic en aquest camp (no s'ha demostrat que disposessin d'eines de metall, politges i rodes) que només podia sustentar-se sobre la disponibilitat de la força humana pròpia d'una societat esclavista (com la construcció de les piràmides egípcies). Els maies també construïren edificis monumentals d'arquitectura civil com ara palaus i els materials més usats eren la fusta i la pedra, especialment calcària.

A nivell econòmic, podem parlar d'una societat estrictament agrària. La base del conreu, així com de l'alimentació maia era el blat de moro, molt emprat sobretot en l'elaboració de begudes i truites. També tenia molta importància el cacau, especialment per mesclar-lo amb aigua i fer xocolata líquida. En cap cas es tracta d'una civilització ramadera i per complementar l'agricultura se servien de la recol·lecció, la caça i la pesca.

Com ja s'ha comentat, allò que realment diferencia la societat maia de la resta de pobles precolombins és l'elevat nivell cultural al qual van arribar. L'escriptura es considera jeroglífica (a causa de la seva similitud formal amb l'egípcia), tot i que en realitat té una naturalesa pictogràfica, és a dir, que cada símbol no està associat a un so, sinó a un concepte (més similar, per exemple, a l'escriptura xinesa).

Això, juntament amb un sistema vigesimal (base vint) i posicional, els permetia de calcular xifres molt elevades com les que es requerien per als càlculs astronòmics. Els maies realitzaven observacions astronòmiques molt precises. Tots aquests coneixements també els van servir per disposar d'un calendari més precís que el que s'utilitza avui dia, amb un any que durava tres-cents seixanta-cinc dies (vint-i-vuit setmanes de tretze dies) i s'iniciava el setze de Juliol.

La civilització maia va tenir la seva època daurada entre els segles V i X, però quan al segle XV van arribar els conqueridors espanyols ja eren un poble en decadència i pràcticament sotmès. La caiguda d'un imperi tan avançat culturalment s'explica per diversos motius. En primer lloc, l'avenç cultural no suposava que no fos un poble ferotgement bel·licós i la seva naturalesa composta per petites ciutats - estat feia que estiguessin en constant guerra entre elles. Aquesta animadversió fraternal va ser, de fet, un dels aspectes que més van propiciar i dels quals més es van servir els conqueridors per sotmetre'ls. A més de la guerra interna, la fortalesa i hegemonia de la veïna civilització asteca durant aquests últims anys suposava un enemic exterior que, a més de ser una amenaça constant, obligava a pagar forts tributs. Més enllà dels conflictes bèl·lics, la pròpia climatologia era hostil als maies, ja que van coincidir amb el fenomen climàtic conegut amb el nom de "El Niño" que afecta cíclicament la zona mesoamericana (així com moltes altres parts del món) i comporta gran quantitat de pluges i innundacions que impedien el desenvolupament de l'agricultura. 

Des Taylor, Star Wars

Des Taylor ofereix la seva estilitzada visió d'Star Wars.

Seguint l'estrella del cometa Halley

L’any 1301 l’estela del cometa Halley va aparèixer al cel tal i com fa cíclicament en un període que oscil·la entre setanta-sis i setanta-nou anys. Dos anys després, el 1303, Giotto va començar a pintar els frescos de la Capella dels Scrovegni de Pàdua, que narren les vides de Maria i Crist. Un dels frescos representa l’adoració dels Reis Mags, que guiats per l’estrella van arribar a l’establia on va néixer Crist.  Amb una imatge recent tan impactant com la visió del cometa Halley és normal que Giotto l’utilitzés de model el cometa per representar l’estrella, i potser no estava gaire desencaminat ja que és possible que l’aparició documentada a les fonts romanes i xineses del cometa Halley l’any 11 aC fos l’ inspiració de l’evangeli de Sant Mateu sobre l’estrella de Betlem. No és el primer cop que el cometa Halley es representa en una obra d’art: també el trobem, per exemple, al tapís de Bayeux.

Bons regals