dijous, 15 de maig del 2014
dimecres, 14 de maig del 2014
50 anys de Forges
Avui es compleixen 50 anys de la publicació del primer acudit d'Antonio Fraguas "Forges", un geni de l'humor i una veu contra les injustícies que ens recorda a diari que no hem d'oblidar moltes coses. Per molts anys.
dilluns, 12 de maig del 2014
dissabte, 10 de maig del 2014
Gotham Evening Post
Un petit homenatge a Batman, que aquests dies està d'aniversari. Una recreació de les portades del Saturday Evening Post, des de Gotham.
dijous, 8 de maig del 2014
Buck Rogers, biri-biri biri biri
Buck Rogers és un personatge de la més pura ciència ficció, creat per Philip Francis Nowlan a les pàgines de la revista Amazing Stories en 1928, sota el nom inicial d'Anthony Rogers. Posteriorment aconseguiria una gran popularitat com tira còmica en el Dille’s syndication company, amb el nom definitiu de Buck Roger, amb el qual ha passat a la posteritat.
Buck Rogers és un pilot del segle XX que quedarà congelat en l’espai i retornarà a la Terra en el segle XXV. Les populars aventures de Buck Rogers servirien com a font d’inspiració del personatge de Flash Gordon, creat per Alex Raymond el 1934.
El personatge ha passat per múltiples adaptacions que van des de la ràdio fins al cinema i la televisió (fins i tot l'ànec Lucas el va caricaturitzar en Duck Dodgers). La més moderna de les adaptacions va ser una sèrie de televisió de la NBC que va ser emesa de 1979 a 1981. S’acabava d’estrenar la Guerra de les Galàxies i s’havia d’aprofitar la moda de l’espai. La sèrie produïda per Glen A. Larson es va emetre a Catalunya en els inicis de TV3. De fet en molts països el pilot es va arribar a emetre als cinemes en la primavera de 1979.
La producció de Larson va néixer a partir del treball que el mateix productor havia realitzat en la sèrie Battlestar Galactica i per això ambdues sèries comparteixen materials. Els caces de Buck Rogers, per exemple, són dissenys previs de vipers del gran Ralph McQuarrie que es van descartar per a Galàctica.
La sèrie estava protagonitzada per Gil Gerard, en el paper de Buck Rogers. L’acompanyava la Coronel Wilma Deering, interpretada per Erin Grey, que es passava la sèrie enfundada en comprimits i lluents uniformes i aportava la tensió amorosa no resolta amb Buck Rogers. Buck es comportava com un mascle Alfa primitiu (recordem que tenia més de 500 anys) en un sofisticat segle XXV.
Però sens dubte la majoria dels que van veure la sèrie recordem al robot Twiki i el seu biri-biri biri biri. Una sèrie per als nostàlgics, innocent, amb trames molt senzilles, amb cert punt infantil i algunes bones troballes (especialment de disseny).
biri-biri biri biri
El Caproni 60: el gegant que no va poder volar
El Caproni 60 havia de ser un autèntic tren aeri. Acabada la Gran Guerra l'aviació civil començava a enlairar-se gràcies al desenvolupament experimentat durant la contesa bèl·lica. Els avions i els hidroavions tenien un cert aire romàntic i aventurer i les noves fites esperonaven els continus avenços .
El Caproni 60 es tracta d’un ambiciós
projecte iniciat el 1919 per Gianni Caproni, el constructor dels eficaços
bombarders de la Gran Guerra. Gianni Caproni presumia de que aquest enorme
hidroavió tripla de vuit motors transportaria cent passatgers en vol transatlàntic,
però la falta de potència va ser la causa del seu fracàs. Es van efectuar dos
vols de prova amb ell: en el primer va aconseguir travessar un llac, però en el
segon es va estavellar després d’haver-se aixecat divuit metres. Una errada, d’origen desconegut, va provocar
la inclinació davant del morro i el trencament de les ales centrals; el prototipus
va acabar precipitant-se al llac major el 4 de març de 1921. Es van fer plans per reconstruir-lo però un
incendi va acabar definitivament amb totes les esperances [1].
En la recent pel·lícula d'Hayao Miyazaki El vent s'aixeca, Gianni Caproni és una font d'inspiració per al protagonista Jiro Horikoshi, i en els somnis dels dos enginyers el Caproni 60 sí que s'enlairarà.
[1]
SIMONS, David i WITHINGTON, Thomas
(2007): Historia de la aviación, Ed. Parragon, Barcelona, pàgina 94
dimecres, 7 de maig del 2014
Iron Sky, nazis a la Lluna
Iron Sky és un
gamberrada dirigida per Timo Vueronsola. Aquesta modesta coproducció entre
Finlàndia, Alemanya i Austràlia es va estrenar el 2012. Ambientada en un proper
2018, la trama arrenca quan una supercivilització nazi, oculta des de 1945 en
el costat fosc de la Lluna, torna a la Terra per conquerir-la. Però els nazis
selenites no han calculat que els EUA estan dirigits per una presidenta que
recorda moltíssim a Sarah Pahlin i esta encantada amb la possibilitat de
començar una guerra espacial. Ironia, sarcasme i dosis de humor fàcil completen
la pel·lícula. No s’ha de confondre amb altres històries més serioses com les
ucronies sobre un final diferent de la Segona Guerra Mundial (L'home en el castell, de Philip K. Dick, per exemple). Iron Sky és una poca-soltada concebuda per riure.
Es tracta d’una
comèdia negra on brilla especialment la guapíssima Julia Dietze. S'ha aconseguit una molt bona ambientació steampunk, sobretot en el
desenvolupament de la colònia nazi a la Lluna, on destaquen les naus (ovnis i zeppelins espacials) i els
uniformes. Per passar una
estona divertida a partir d’un punt de vista original.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)