Olímpiades, arquitectura i poder: l'Estadi Olímpic de Berlín

L’Estadi Olímpic de Berlín (1935-1936) projectat per Werner March (1894-1976) va ser el protagonista indiscutible dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936, un exemple típic de l’arquitectura monumental que va caracteritzar a l’Alemanya nazi. Els Jocs es van concedir a la ciutat de Berlín abans de l’arribada al poder de Hitler, el 1933, per davant de la ciutat de Barcelona que va perdre perquè la recent proclamació de la Segona República no va ser garantia d’estabilitat per al COI, i la República de Weimar, la breu i feble República de Weimar si que ho semblava. 

Amb les Olimpíades atorgades Hitler va veure en l’esdeveniment una ocasió única per interpretar el paper d’amfitrió internacional i per ensenyar la cara més neta d’Alemanya. Durant les Olimpíades es van arraconar algunes de les pràctiques més intolerants del nazisme i Berlín va intentar mostrar-se com una ciutat cosmopolita i civilitzada. Leni Riefenstahl, la principal cineasta del Partit va rodar una pel·lícula, Olimpíada, que unís art i realitat i exaltés la perfecció espiritual amb unes imatges de gran força. Gràcies al nou mitjà, el cinema, Leni Riefenstahl va portar a la perfecció un dels trucs escènics del règim: la transposició del món antic al món modern. La mateixa cerimònia de l’encesa del pebeter, que comença al Berlín de 1936, unia la Grècia Clàssica i l’Alemanya Ària.

L’estructura d’una armadura d’acer es va revestir de pedra per ordre d’Adolf Hitler després de que finalitzés la seva construcció. Hitler considerava que les estructures d’acer només eren apropiades per edificis industrials i militars, però no per edificis civils. March, que havia rebut l’encàrrec de dissenyar l’edifici abans que els nazis arribessin al poder pretenia en el projecte original que l’edifici fos totalment modern en aparença, però la intromissió arquitectònica de Hitler va transformar-lo en un exponent de la grandiloqüent arquitectura totalitària. L’estadi havia de ser un lloc on es reunissin milers de persones per celebrar rituals nazis i experimentar una joia col·lectiva. Malgrat tot, l’estadi amb capacitat original per a 110.000 espectadors era impressionant i ho continua essent.

Les esperances de Hitler de que aquest estadi fos l’escenari on els seus übermensch (superhomes) aris, demostressin la seva superioritat esportiva van ser frustrades per l’atleta de color dels Estats Units Jesse Owens, que va guanyar quatre medalles d’or.