Hellhole és el primer llibre d’una trilogia escrita per Brian Herbert (fill
de Frank Herbert) i Kevin J. Anderson. De moment Minotauro ha publicat el
primer volum, que és molt interessant.
La història es situa en un imperi galàctic, anomenat la Constel·lació,
governat per una Diadema, Michella Duchenet, escollida entre algunes de les
famílies nobles de la Constel·lació. El govern és prou injust, sobretot cap els
Planetes de la Zona Profunda, on la vida és prou dura i les exigències del
govern de la Diadema enormes.
El General Adolphus, el cap militar d’una primera revolta contra la Diadema, serà exiliat a Hellhole, un dels planetes més inhòspits de la Zona Profunda, assolat
per erupcions volcàniques, devastadores tempestes i l’impacte d’un asteroide.
Però a l’aparent infern d’Hellhole, el General Adolphus trobarà les
possibilitats de continuar la seva
rebel·lió. Sota la superfície del planeta es conserven les restes d’una misteriosa
civilització alienígena extingida.
El llibre, d’unes sis-centes pàgines esta molt bé. Brian Herbert no és el
seu pare Frank, i malgrat que en algun moment es pugui creure Hellhole no és
una còpia de la incomparable Dune. Tot i que a Dune l’espècie és imprescindible
i a Hellhole es necessita l’iperion per realitzar els viatges interestelar, l’iperion
és més semblant al petroli. Hellhole no té tanta profunditat mística com Dune, ni falta que li fa, de fet l’iperion
recorda al petroli. I a Hellhole, on el protagonista que han escollit els
autors és l’integríssim Tiberi Adolphus, les situacions són més maniquees, i la
crueltat no és tan manifesta com a Dune. Per mi s'assembla més a La Fundació d'Asimov. En definitiva, una lectura recomanada
per als amants de la ciència-ficció que esperarem amb interès llegir tota la
trilogia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada