A l’entorn del 1716 Felip V va
obligar els habitants del barri barceloní de La Ribera a enderrocar els seus
propis habitatges per construir en el terreny que ocupava el barri la
Ciutadella de Barcelona, una fortificació militar que s’havia de destinar a controlar
i sotmetre la ciutat de Barcelona. El fet que cada persona fos obligada a
enderrocar-se casa seva il·lustra clarament el marcat caràcter cruel i
autoritari que ha caracteritzat la monarquia borbònica. Sota l’enorme esplanada
de la Ciutadella militar es van ocultar les runes d’una bona part de l’entramat
urbà de la ciutat. El Born era la plaça de tota la ciutat: mercat, per una
banda, escenari de celebracions de caire divers, religiós, popular i nobiliari,
per altra. La plaça del Born era una mena de plaça major barcelonina.
Les cases enderrocades representaven
gairebé una cinquena part del total dels habitatges de la ciutat (el 17,42 %)
molt activa econòmicament, ja que per allà passava el rec Comtal i es situaven,
subsidiàriament, bona part de les instal·lacions industrials, l’àrea de mercat,
i també un bon sector de la zona servidora del port, molts molins, les
adoberies, els blanquers, l’àrea d’adrogueries...
Durant el segle XVIII i bona part
del segle XIX la Ciutadella de Barcelona es va convertir en l’eina i el símbol
del poder militar de l’estat borbònic que recordava contínuament el caràcter
absolutista de la monarquia i empresonava la ciutat des del Besós mentre que el
castell de Montjuïc la dominava des de la banda del Llobregat.
Després de l’enderroc de la Ciutadella
(entre les revoltes de 1854 i 1868) i un cop alliberats els terrenys que
ocupava, s’hi va construir el Mercat del Born. Es tractava d’un intent per centralitzar
el comerç de comestibles, suprimint la venda ambulant i ampliant la capacitat
de la plaça del Born.
Es va construir en un curt espai de
temps. Projectat el 1873 per Josep Fontserè i Mestres com a Mercat Central de
Barcelona, l’any següent s’endegaren les obres, adjudicades a la “Maquinista
Terrestre y Marítima” per l’Ajuntament de Barcelona, fent-se càrrec de l’estructura
l’enginyer Josep Maria Cornet i Mas. L’edifici és un dels exemples més importants
de les experiències dutes a terme al nostre país sobre els models europeus de l’arquitectura
del ferro, inspirat en Les Halles de París, representava una aliança entre la técnica
de base científica i els serveis a la utilitat col·lectiva. El mercat va estar
en funcionament fins l’any 1971, amb l’obertura de Mercabarna.
Arran de les obres de remodelació de
l’antic mercat del Born per tal de construir la Biblioteca Provincial de
Barcelona l’any 2002 s’ha descobert el tresor arqueològic conservat sota l’estructura
de ferro del mercat, gràcies al fet que la seva construcció en ferro del mercat
del Born no va malmetre el subsòl i va impedir fer-hi altres construccions.
La
magnitud i l’estat de conservació de les restes, van aconsellar conservar-les
per la seva visita com un espai d’interpretació del 1714, que s’inagurarà l'11 de setembre.
La inauguració de l’espai del Born és una bona notícia, ja que des del present teníem
una responsabilitat amb les restes del nostre passat i hem de vetllar perquè es
conservin de la millor manera. Però com sempre l’administració central de l’Estat,
gens satisfeta amb la conservació d’unes restes que recorden quins són els
fonaments de l’actual estat espanyol, s’ha venjat negant a la província de
Barcelona la Biblioteca Provincial que per llei hauria d’haver construït. L’excusa
va ser la discussió eterna sobre la conservació de les restes, el dilatat debat
sobre la reubicació alternativa i la manca d’inversió actual en la que tots hi col·laboren. Les mateixes maneres centralistes que s’inicien el 1714, per això
és tan important la Història, ens recorda el perquè de l’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada