El Verdugo de Luís García Berlanga

El Verdugo és considerada una de les pel·lícules més rellevants de la història del cinema espanyol. Estrenada en plena dictadura franquista, va ser incapaç d'evitar la forta censura del moment. Dirigida per Luís García Berlanga, el film mig espanyol mig italià tracta des de la ironia i el sarcasme, temàtiques conflictives de l'època, com la pena de mort. A més, posa en qüestió alguns dels clixés més típics de la societat espanyola de l'època franquista. 

La pel·lícula es va estrenar en el Festival de Cinema de Venècia al setembre de 1963. Allí es va fer amb el premi FIPRESCI de la crítica internacional i va provocar l'ira de l'ambaixador espanyol a Itàlia. No va ser fins al febrer de l'any següent quan -després de patir diversos talls per la censura, segons va reconèixer el mateix director- la pel·lícula de Berlanga va poder estrenar-se a nivell comercial. Un grapat de cinemes madrilenys van acollir, el 17 de febrer de 1964, el modest llançament de la nova col·laboració de Berlanga i Azcona després de la també inoblidable Plácido. Inspirada en el cas real d'un botxí que es va negar a executar una dona condemnada al garrot vil, El verdugo relata la història de José Luis, un jove que treballa en una funerària i somia amb emigrar a Alemanya per a treballar com a mecànic. La seva núvia és Carmen (Emma Penella), la filla d'Amadeo (José Isbert), un home que treballa com a botxí en l'Audiència de Madrid. Però els seus plans es veuran truncats quan es veurà obligat a succeir el seu sogre, que es jubila, com a botxí per a no perdre el pis de protecció oficial on viu tota la família. José Luis accepta la nova ocupació a contracor i davall la promesa que mai haurà de matar ningú. Però aviat arriba una ordre d'execució a Mallorca i el nou botxí haurà d'enfrontar-se al seu "deure" com a botxí professional.

La figura del botxí es mostra en aquesta pel·lícula com una víctima de la societat, i es tracten temes tan variats com la frustració, la destinació, la insolidaritat, la diferència entre classes socials i l'agressió. L'al·legat contra la pena de mort és la clau del seu argument. Aquesta obra de tints tragicòmics tan pròxima a la nostra cultura, pel seu humor i idiosincràsia, gaudeix com totes les grans obres de no tenir fronteres, de ser universal. La solidesa de la seva construcció dramàtica, la seva latent temàtica i el seu llenguatge directe, senzill, lloc a boca d'uns personatges tan propers i recognoscibles com ho són les circumstàncies familiars i socials per les quals aquests transiten, fan que aquesta obra sigui un clàssic del nostre cinema.

Berlanga ha relatat que la idea de fer "El Verdugo" va sorgir d'una imatge insòlita i impressionant: al llarg del passadís d'una presó, un grup de gent arrosseguen la víctima, mentre que un altre grup fa el mateix amb el botxí.