dimecres, 26 de febrer del 2014

Dune de Frank Herbert, segons Alejandro Jodorowsky


En el món del cinema sovint hi trobem pel·lícules que mai haurien d'haver-se filmat i d'altres que no es van filmar però que hagués valgut la pena de veure. En aquest segon grup d'obres no reeixides s’hauria de situar Dune, d’Alejandro Jodorowsky i que, en cas d'haver-se concretat, podria haver estat quelcom apoteòsic. Aquesta excessiva però genial bogeria de proporcions èpiques no va arribar mai a veure la llum. Però tota la ingent quantitat de material del projecte no s'ha perdut. Frank Pavich ha dirigit un documental on recull tot el que podria haver estat el projecte de Jodorowsky i que s'estrenarà aquest pròxim 7 de juliol.


Dune és una novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert publicada l'any 1965. El seu èxit va originar la notable pel·lícula de David Lynch de 1984 amb el mateix nom. Dune, la pel·lícula, està considerada una obra de culte dins el món de la ciència-ficció, però sens dubte el film hauria empetitit al costat del què Jodorowsky tenia planejat. El xilè comenta que, amb Dune, «volia fer una pel·lícula que provoqués les al·lucinacions del LSD, però sense prendre LSD». El xilè va invertir bona part de la dècada dels 70 en intentar tirar endavant una versió cinematogràfica de la novel·la. De fet, malgrat no haver-la llegit (segons ell mateix reconeixia), Jodorowsky es va entusiasmar intensament amb el projecte. El xilè apuntava molt alt: va reservar el paper d'Emperador Galàctic a Salvador Dalí, que fent honor a la seva avarícia universal volia cobrar 100.000 $ l’hora i convertir-se en l’actor millor pagat. Per això Jodorowsky tenia planejat que el treballa Avida Dòlar només rodés una hora, modificant el guió. També va aconseguir comptar amb David Carradine, Mick Jagger i fins i tot amb Orson Wells, al que va acabar convencent oferint-li, literalment, contractar al cuiner del seu Restaurant favorit mentre durés el rodatge. 

Altres aspectes del film tampoc es quedaven curts: la banda sonora anava a càrrec de Pink Floyd i Peter Gabriel. Jean Giraud (Moebius) s'encarregava de la part artística. Els efectes visuals comptaven amb la intervenció de H.R. Giger (mític il·lustrador de ciència-ficció i dissenyador d'Alien). 

Malgrat que la pel·lícula no es va rodar va generar molt material i va iniciar la fructífera col·laboració de Jodorowsky amb Moebius.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada