Quaranta anys de l'assassinat de Salvador Puig d'Antich

El dos de març del 1974 el militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) Salvador Puig Antich (Barcelona, 1948) va ser executat al garrot pel règim franquista, després de ser jutjat per un Tribunal Militar i condemnat a la pena capital com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona. El règim franquista, ferit en l’orgull per la mort de Carrero Blanco volia venjança i per això va matar a Salvador Puig Antich i a George Michel Welzel (alies Heinz Ches).

Quaranta anys després el seu cas continua sent motiu d'actualitat, i no pas pel fet de la commemoració més o menys rodona, sinó perquè el procés a què va ser sotmès va estar ple d'irregularitats i encara a dia d'avui es reclama la revisió del cas. De fet, en el desenvolupament del cas hi va haver-hi moltes irregularitats, des de la declaració que hauria fet Puig Antich, quan no podia parlar a causa d'un tret a la boca, fins a l'autòpsia del policia mort, feta en dependències policials i no hospitalàries. Fins i tot Anguas Barragán va rebre trets d'altres policies que van participar en el tiroteig previ a la detenció de Puig Antich. 

Avui s’ha llegit aquest manifest tot recordant la seva mort. Moltes de les reflexions i lluites de Puig d'Antich són encara vàlides. En molts aspectes no hem millorat:

«És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d’ésser» [Salvador Puig Antich, carta a la seva germana Marçona escrita el desembre del 73 des de la presó Model de Barcelona.] 

Avui, 2 de març, fa 40 anys de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona. Salvador, membre del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament) era un revolucionari anticapitalista i llibertari que encaminà la seva lluita d’acció autònoma a la transformació radical de la societat. Del 1974 ençà moltes il·lusions i esperances col·lectives han estat frustrades i avortades, començant pel gran frau històric i social que ha estat la transició cap a una democràcia hereva de la dictadura franquista que perpetua i manté intacta l’estructura de dominació capitalista. Ahir com avui ens neguen la possibilitat i la capacitat de ser nosaltres mateixes, de ser les protagonistes de les nostres vides i la nostra història. Vivim una fal·làcia de “llibertat” que ens permet només criticar el sistema però sense possibilitat de canviar res. Davant de l’hegemonia del capitalisme global i corrupte, cada cop més salvatge i explotador, que s’erigeix com a única alternativa d’organització social i econòmica, hem de plantar cara per avançar col·lectivament mitjançant l’autoorganització, l’autogestió de les lluites, l’acció directa i la pràctica antiautoritària amb la finalitat d’aconseguir nous espais alliberats que permetin desenvolupar l’alternativa d’una futura societat llibertària.

El capitalisme global està generant una nova esclavitud per un gran nombre de persones a les que es condemna a la misèria total, moral i econòmica. Avui encara, 40 anys després de la seva mort, el seu record viu en tots aquells i aquelles que combatem la dominació que exerceix el capital en totes les seves formes. La seva memòria, la seva vida immolada, enlaira i ennobleix aquesta lluita desigual però inevitable, irrenunciable contra totes les formes de dominació del capitalisme autòcton i global i dels seus servidors, envers el nostre alliberament real, individual i social.