Els atemptats gihadistes de Madrid de l'11-M van anar acompanyats d'un intent del PP de manipular l'opinió pública, amb el propòsit d'endossar-los a ETA.
El dia 11 de març de 2004 , entre les 7:36 i
les 7:40, deu artefactes van esclatar a quatre trens de rodalia de Madrid. Era
l'hora punta i els vagons anaven plens. Van matar 191 passatgers i en van ferir
1.858. Dos artefactes més van esclatar d'una manera controlada i un tercer es
va desactivar. L'atemptat més mortífer del fonamentalisme islàmic a Europa
s'esqueia tres dies abans de les eleccions espanyoles del 14 de març de 2004, i
l'intent del PP, per boca del ministre d'Interior Ángel Acebes, d'atribuir-lo a
ETA va mobilitzar espontàniament molts ciutadans. El PP s'havia sumat amb
entusiasme a la guerra de l'Iraq i saber qui havia fet l'atemptat era
essencial. Si hagués estat d'ETA, segurament que hauria ratificat la línia de
duresa del govern del PP i l'hauria afavorit electoralment. Però, que fos obra
d'al-Qaida era un inconvenient seriosíssim que li podia costar el govern, com,
amb l'agreujant de la manipulació, l'hi va costar.
Tres anys i mig més tard, el 31 d'octubre de
2007, es va publicar la sentència del judici, que considerava provat quel'11-M
va ser inspirat per la xarxa al-Qaida , en resposta a la participació espanyola
en la guerra de l'Irac, i perpetrat per una cèl·lula gihadista, set membres de
la qual es van suïcidar el 3 d'abril de 2004, quan la policia els va encerclar
en un pis de Leganés.
Immediatament després
de l'atemptat el govern espanyol va decidir una gran manipulació informativa
per a atribuir la matança a ETA. Però les coses no eren gens clares i el mateix
dia 11 a mig matí els indicis que era un atemptat gihadista ja eren clars. Mentre tots els mitjans espanyols demostraven
les seves limitacions ignorant la conferència de premsa de Batasuna, que
deslligava ETA de l'atemptat, Clarín, a Buenos Aires, publicava en la seua web
una llarga entrevista amb Arnaldo Otegi. També els mitjans internacionals van
començar a dir obertament que l'autor de la matança era al-Qaida, mentre diaris
com El País o El Periódico treien al carrer
edicions especials atribuint-la a ETA..., després d'una telefonada d'Aznar als
directors. Però mentre els diaris mentien obeïnt la veu de l'amo la gent cada cop era més conscient de la farsa que s'estava orquestant i creixia la indignació.
![]()
El Partit Popular, contra tots els pronòstics, va perdre les eleccions del diumenge 14, en bona part perquè dissabte a la nit la pressió del carrer, dels mòbils i, potser per primera vegada, d'internet va desmuntar la seva farsa informativa. Per desgràcia aquells dies vam assistir a una doble infàmia: la infàmia dels terroristes islamistes i la infàmia de la dreta espanyola que va mentir conscientment sobre les causes dels assassinats. Massa infàmia junta. Una infàmia que ha estat i és la forma de fer política d'alguns partits i creadors d'opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada