Tots dos van perdre un amic el dia que els va anunciar la seva marxa. La notícia va ser tan amarga com el cafè que es refredava a les tasses. L’havien anat perdent poc a poc des de feia un temps. Van saber de seguida que no el tornarien a veure perquè ja ho havien parlat i s’ho esperaven. Els semblava que tothom tenia molt clar que li estava passant menys ell que va ser l’últim en comprendre-ho.
Havia patit massa i necessitava tornar a començar i havia de trencar amb els records, malgrat que alguns eren bons surant en un mar que els darrers anys s’havia tornat massa negre. Però cada cop costava més no ofegar-se i corria el perill de ser la persona que mai havia volgut ser. Van dir adéu a un amic però van veure com el món guanyava un home feliç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada