 |
| Gyula Hálasz (també conegut com Brassai) |
Va desaparèixer entre la ciutat adormida buscant refugi en les ombres dels fanals que dibuixaven un laberint de llums i contrallums. Plovia quan va baixar del tren que l’havia portat des del passat i va creure que el seu secret estaria a resguard i que ningú no pensaria seguir el seu rastre. L’anonimat de la massa tranquil·litzava les seves pors i poc a poc va començar a oblidar les raons de la seva marxa.
De fet al cap
dels anys els records eren cada cop més febles. Per això li va costar
reconèixer que aquell rostre mullat per la pluja que entreveia entre les llums
i ombres de la nit era el motiu de la
seva escapada. Però quan va intentar articular un “ho sento” va entendre que no
hauria de haver fugit mai. Malgrat el dolor encara l’estimava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada