L’Edifici del Banc d’Espanya a Barcelona ocupa una de les cantonades principals de la Plaça Catalunya, en ple centre de la ciutat, des de la seva inaguració el 1955. L’edifici del Banc d’Espanya a Barcelona, obra de l’arquitecte Juan de Zavala, és una de les primeres grans estructures de formigó de la ciutat. Consta de 3 soterranis i 10 plantes en altura, amb una superfície total de 27.600 m2. D’estil eclèctic, està construït amb doble façana que acaba en xamfrà. Compta amb revestiment de granit des del basament fins a la primera planta i de carreuat de pedra de Montjuïc a la resta.
L’ornamentació externa és mesurada. Per sota del primer pis pengen, com a lluminàries, unes torxes mercurials de bronze, que recorden la tasca comercial i bancària de l’entitat. La cornisa del revestiment granític presenta ressalts de pedra blanca amb motius dels diferents sectors productius, en particular d’aquells vinculats al mar.
El Banc d’Espanya havia obert les seves portes a Barcelona el 5 de novembre de 1874, només vuit mesos després d’obtenir el monopoli d’emissió de bitllets en territori nacional. S’instal·la en una casa del número 2 del carrer Ample propietat de Manuel Girona, director i promotor del Banc de Barcelona. Contràriament a allò que s’esdevé en altres ciutats, el Banc d’Espanya no es fusiona amb el banc d’emissió allà operatiu, el Banc de Barcelona, que es reconverteix en banc comercial.
El 1892 es trasllada, en règim de lloguer, a les Rambles. El 1932, adquirirà un edifici noucentista de l’Avinguda de la Catedral (un edifici potser més interessant que l'actual), que des de la seva reubicació a la Plaça Catalunya passarà a ser seu de Caixa Catalunya i avui és l’oficina principal del que resta de CatalunyaCaixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada