Carretó fantasma

El 1933 va ser un any intens per a Salvador Dalí: va participar en el primer número de la revista surrealista Minoutare, va fer la primera exposició individual a la galeria Julien Levy de Nova York i la tercera a la galeria Pierre Colle de París.  Aleshores Dalí ja era un artista consagrat en el grup surrealista. Entre la imatge obsessiva de l' Angelus de Millet, la del mite de Guillem Tell i les il·lustracions per a una edició dels Cants de Maldoror que van aparèixer durant aquells mesos, el 1933 Dalí també va pintar un petit oli d'una serenor enigmàtica, Carretó fantasma, que la Fundació Gala-Salvador Dalí ha comprat a un col·leccionista privat.

Carretó fantasma és un oli sobre fusta de petites dimensions -19 x 24,1 cm- i omple una llacuna en els fons de l'entitat pel que fa a l'època més genuïnament surrealista de l'artista. Fins ara la Fundació no tenia cap Dalí d'aquell any, tot i que Començament automàtic d'un retrat de Gala. Elements enigmàtics en un paisatge està datat pels volts del 1933.

Carretó fantasma va pertànyer al poeta anglès Edward James, que va ser mecenes de Dalí entre el 1936 i el 1939. En aquesta obra Dalí va jugar amb la perspectiva per fondre el carruatge i el bocí de la plana de l'Empordà cap on es dirigeix, i va crear una de les característiques imatges dobles del mètode paranoicocrític: els personatge que hi ha sobre el carretó es confonen amb els edificis que hi ha al fons de la imatge, i les rodes són dues estaques clavades a terra.

La pintura remet també a l'adolescència de l'artista, quan la tartana de la família Pichot era un dels seus mitjans de transport habituals. "Vaig anar-me'n en una tartana amb el senyor i la senyora Pichot i Júlia, la seva filla adoptiva, de setze anys d'edat, que tenia una cabellera negra molt llarga. El senyor Pichot guiava ell mateix el carruatge", va escriure l'autor de La persistència de la memòria a La vida secreta de Salvador Dalí. "Quan nosaltres, els empordanesos, veiérem aquella tartana posada sobre el pla dilatat, sota la volta del cel net, esbandit, lluent i immens, constatàrem que el nostre pintor ens havia nascut -el pintor que havia descobert i comprès (tan bé com un pagès de la terra) el nostre país", va escriure Josep Pla als Homenots sobre la relació de Dalí i el paisatge de l'Empordà. De fet, la plana empordanesa i la badia de Roses són les protagonistes d' Aparició de la meva cosina Carolineta a la badia de Roses (presentiment fluídic), del 1934, i Aparició de la meva cosina Carolineta a la platja de Roses, del mateix any.