Desprès de l’èxit dels seus tres primers spaghetti-western, Sergio Leone volia realitzar un film sobre gàngsters però la Paramount el va convèncer de filmar un altre western amb un pressupost molt més gran. El resultat va ser C’era una volta il West, que ja s’ha convertit en tot un clàssic. Una barroca narració on conviuen moltes situacions, personatges habituals i referències a clàssics del gènere. La història té un caire operístic amb uns majestuosos moviments de càmera i llargues seqüències. Els primers plànols dels protagonistes abunden per augmentar la tensió dramàtica. La pel·lícula s’acompanya d’una espectacular banda sonora a càrrec del sempre impressionant Ennio Morricone. Malgrat que també s’ambienta en l’oest com la Trilogia del Dòlar, presenta un estil cinematogràfic molt diferent. Per fi una dona és important en la pel·lícula, en aquest cas interpretada per una guapíssima Claudia Cardinale. Junt amb A Fistful of Dynamite, i Once Upon a Time in America, formaria el que s’anomenà la trilogia americana de Leone.
L’enigmàtic Harmònica (Charles Bronson), arriba a una estació de tren on l’esperen tres homes per matar-lo. Jill (Claudia Cardinale) viatja des de Nova Orleans per retrobar el seu nou marit. Frank (Henry Fonda) és un pistoler que intenta adaptar-se als nous temps treballant per un magnat del ferrocarril. Cheyenne (Jason Robards) s’acaba d’escapar de la presó. Els camins de tots quatre es creuaran en la lluita per un mateix objectiu.
La banda sonora d’Ennio Morricone va ser gravada abans de la filmació i marca el tempo de la pel·lícula. Cada personatge principal té una tema característic que emmarca les seves aparicions més importants. Destaquen el tema d’Harmònica, que es basa en aquest instrument i condueix cap a la tragèdia; i el de Jill una ària preciosa plena de vida.
Escrita pel mateix Leone en col·laboració amb Bernardo Bertolucci i Dario Argento, Once Upon a Time in the West, va ser la primera pel·lícula americana de Sergio Leone, filmada entre els estudis de Cinecitta, Almeria i el Monument Valley (l’immortal estudi de John Ford). Amb uns impressionants títols de crèdit (els més llargs de tota la història) Sergio Leone continua deconstruint el western americà per refer-lo. Interessant l’aparició de Woody Strode (el servicial assistent de John Wayne a L’Home que va matar a Liberty Valance) que interpreta un paper molt diferent a l’habitual. S’atreveix fins i tot a convertit Henry Fonda en un dels malvats més cruels de l’oest. Una pel·lícula excel·lent, com tota l’obra de Leone.
 |
| Els jocs de mirades, tan presents com sempre en les pel·lícules de Leone |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada