L’estadi Olímpic de Munic, obra de Günter Behnisch i Frei Otto, va ser la
seu dels Jocs Olímpics de Munich de 1972. Va ser realitzat mitjançant un
rigorós càlcul matemàtic per determinar la seva estructura i forma. Va ser el
resultat d’anys d’investigació d’Otto i es va construir amb poliester cobert de
PVC sostingut sobre uns ganxos que es subjectaven amb uns cables d’acer en
tensió. Les planxes de plexiglas permeten els pas òptim de la llum.
L’obra de Frei Otto es va convertir en una evolució estètica de la feina de
Mies van der Rohe, i de les estructures lleugeres i de fàcil construcció de
Fuller. Les construccions lleugeres de Otto s’aconsegueixen amb estructures de
membrana i penjants que permeten cobrir grans superfícies amb un mínim esforç.
Per Frei Otto el model de l’òptima estructura són les algues silícies, les
teles d’aranya i les pompes de sabó, ja que la natura és tremendament
estalviadora en materials. Les pompes de sabó, per exemple, reben la seva
consistència d’un equilibri de tensions en la seva estructura. En l’estadi
olímpic de Munic Otto Frei desenvolupa plenament un sistema que ja havia
presentat en el pavelló alemany de l’Exposició Universal de Montreal 1967, com
una gran carpa transparent. En aquest pavelló una xarxa de cables d’acer de
forma asimètrica donava forma a un “paisatge de teulades”, que en la seva
composició lliure amb formes senzilles i comprensibles s’assemblava a les
composicions de la natura. L’estadi muniquès copia la idea però a una escala
molt més gran.
Malgrat que els Jocs van ser eclipsats per l’assassinat d’uns atletes jueus
per terroristes àrabs, l’estadi ofert per Alemanya era molt diferent a l’estadi
on es van celebrar els Jocs Olímpics de Berlín l’any 1936, obra de Werner
March. L’estadi de Berlín, símbol de l’arquitectura nazi, era pesat i
rigorós, mentre que l’estadi de Munich
és lleuger i lliure de formes, rodejat de zones verdes, sinònim d’una
arquitectura més democràtica. De fet els Jocs de 1972 havíen de simbolitzar el miracle alemany i l'evolució democràtica que havia experimentat el país després de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada