El projecte Castor, tot s'hi val?

El projecte Castor fou licitat durant el govern de Rodríguez Zapatero l'any 2006, es va fer la licitació pública l'any 2007 i es van iniciar les obres de perforació l'any 2010. L'arribada de la crisi va posar en dubte que la seva execució arribés fos viable, però finalment un cop de mà del ministre d'indústria del govern de Mariano Rajoy ha permès resoldre la viabilitat econòmica del projecte impulsat per l'empresa Escal UGS, amb dues terceres parts de l'accionariat en mans de Florentino Pérez (ACS).  El projecte Castor havia de ser una reserva estratègica de gas que permetria regular el consum tot i que només emmagatzemaria 1900 milions de metres cúbics, un terç del consum de gas espanyol durant cinquanta dies. Aprofitava l’espai anteriorment ocupat per un antic jaciment petrolífer ja explotat entre 1973 i 1989. El problema és que no es van fer ni es van demanar informes sísmics sobre l’impacte del projecte.

Des del 16 de setembre el veïnat dels municipis del Baix Maestrat i el Montsià viuen amb angoixa la posada en funcionament del magatzem submarí de gas conegut com a projecte Castor. Des d'aleshores s'han produït més de 300 terratrèmols, una desena d'ells perceptibles, i això ha forçat que l'empresa s'hagi vist obligada a aturar la injecció de gas. En un primer moment la filial d'ACS no va voler aturar el subministrament però la intensitat creixent dels sismes, que ahir a la matinada van arribar fins els 3.9 graus i avui a les sis del matí han superat el perillós llindar dels 4.2 a l'escala de Richter, ha obligat a una suspensió per ordre del govern. L'Instituto Geográfico Nacional està fent una investigació d'urgència per determinar què està passant al subsòl de la plataforma marina –a 20 quilòmetres del litoral de Vinaròs– que expliqui l'excepcional sèrie sísmica. 

De moment la injecció de gas resta aturada, fet que en principi és una notícia positiva, però ara cal veure què passarà en el futur, si s’autoritzarà l’emmagatzematge de gas o no. Els veïns de la zona poden no estar gaire tranquils, ja que alguns geòlegs ja han alertat que els riscos sísmics potser continuaran si s’ha despertat una falla. Qui si que pot estar tranquil és l’entramat inversor de la planta, ja que el projecte estava assegurat i en cap cas no perdran la seva inversió. Si Castor no s’executa, l’estat espanyol (els contribuents) tornaran a l’empresa Escal UGS els 1400 milions que fins ara ha costat. Amb inversions d’aquest estil es pot sospitar que com moltes altres obres públiques que s’han tancat a la llotja del Bernabeu més que un projecte viable de futur era una manera de bellugar diners i embutxacar-los. Com sempre alguns sempre juguen sobre segur, i altres sempre paguem els plats trencats, mentre que els polítics que han permès aquest desastre no patiran cap conseqüència.