Bannockburn 1314, la consolidació d'Escòcia

A Escòcia entre el 23 i 24 de juny del 1314 es va produir la batalla de Bannockburn. Des de finals del segle XIII els anglesos havien intentat dominar Escòcia i ho van aconseguir durant el regnat d’Eduard I d’Anglaterra. Però el tracte cruel i mesquí al que Eduard I va sotmetre Escòcia li va fer perdre en el terreny tot allò que havia aconseguit en el camp de batalla.

Els escocesos no van renunciar a la seva independència i Robert Bruce serà proclamat el 1306 rei dels escocesos com a Robert I. El 1314 reuneix els seus exèrcits -tot just uns sis mil homes- al sud d'Stirling -a uns 50 quilòmetres a l'oest d'Edimburg-. Davant hi té l'exèrcit anglès d'Eduard II, format per uns 20.000 soldats. Els anglesos volien alliberar el castell d'Stirling, assetjat pels escocesos, en el marc de la guerra entre tots dos països que es va iniciar l'any 1296 amb la revolta d'Andrew de Moray i William Wallace.

L'enfrontament era inevitable, i tot i la diferència numèrica, la batalla va tenir una durada inusual, dues jornades, quan a l'edat mitjana habitualment es resolien en unes poques hores. El dia 23 la iniciativa va ser per la cavalleria anglesa, que va carregar contra les tropes comandades pel mateix Robert Bruce, provocant un combat singular entre el rei dels escocesos i el cavaller anglès Henry de Bohun, resolt a favor del primer, que va partir el cap del seu rival d'un cop de destral. Aquell fet va donar vigor als escocesos, que es van precipitar sobre les forces angleses, provocant moments de gran confusió sense que cap exercit aconseguís trencar les línies de l'altre.

A la nit els anglesos es van retirar i l'endemà van ser sorpresos per una nova càrrega dels escocesos que no van aturar els arquers. Desavinences al comandament anglès van debilitar la defensa, que es va veure sobrepassada per l'atac escocès, durant el qual el comte de Gloucester va ser abatut. En aquesta retirada els nobles anglesos que normalment es trobaven protegits per la seva armadura i rang van sofrir nombroses baixes mentre creuaven les profundes aigues de Bannockburn [1]. La batalla estava perduda pels anglesos, de manera que el rei Eduard II d'Anglaterra va fugir i embarcar rumb a Anglaterra. La batalla de Bannockburn, que va tenir lloc nou anys després de l'execució de l'heroi William Wallace va ser immortalitzada a l'escena final de la pel·lícula 'Braveheart'. Tot i la contundent victòria escocesa que va refermar al tron Robert I, la guerra amb Anglaterra continuaria fins al 1328, quan el rei d'Anglaterra, Eduard III reconeixeria de facto la independència d'Escòcia per mitjà del tractat d'Edimburg-Northampton [2]. Una segona guerra esclataria entre el 1332 i el 1357, però Escòcia romandria independent fins la signatura de l'acta d'Unió del 1707.

---

[1] HOOPER, Nicholas i BENNETT, Matthew (1996): Atlas ilustrado de la guerra en la Edad Media (768-1492), Ed. Akal, pàgs. 74-75

[2] LADERO QUESADA, Miguel Ángel (1992): Historia Universal. Edad Media, Ed. Vicens Vives, página 892