Cèsar Martinell va ser
l’encarregat de construir el celler per al Sindicat Agrícola de Pinell de Brai.
L’encàrrec es va fer mentre construïa el celler de Gandesa.
El cooperativisme agrari i les
catedrals del vi
Les cooperatives agràries, o
sindicats agraris eren una resposta a la destrucció de vinyes provocada, a
partir de 1879, per la plaga de la fil·loxera. A més de la replantació amb ceps
americans, de la creació d'ensenyament tècnic agrícola i d'estacions
enològiques, la sortida a la situació crítica de les vinyes fou la formació de
grans cooperatives de producció i distribució de vins (i d'olis). Passar de la
petita producció particular a la gran producció col·lectiva significava, però,
disposar d'uns espais molt més grans.
Cèsar Martinell i Brunet
(1888-1973) és el gran impulsor de l’arquitectura agrària, amb la gran
quantitat de cellers que va construir al voltant dels anys 20, justament
coneguts com a “catedrals del vi”. Martinell tenia molt interès a subratllar el
caràcter radicalment funcional, i barat, dels seus projectes arquitectònics. I,
també, el seu caràcter d'obra col·lectiva. En les seves construccions les
voltes de maó de pla i els arcs parabòlics són emprats amb finalitats pràctiques
que esdevenen, al mateix temps, d’una gran bellesa formal. Una difusa ratlla
recorre les seves construccions entre el modernisme i el noucentisme, i com
recollia Ignasi Solà-Morales [1],
no hem de caure en l’error de considerar-les modernistes, sinó que són un prova
de com les formes modernistes, especialment les derivades de la tradició gaudiniana,
foren incorporades en un programa constructiu noucentista.
La primera societat agrícola
catalana es constituí a Barberà de la Conca el 1893. El salt, però, es
produiria a partir de 1917-18, quan cooperativistes i Mancomunitat de Catalunya
van construir grans cellers cooperatius a Rocafort de Queralt, Vila-rodona, el
Pinell de Brai i Nulles.
La vinculació de les
construccions dels sindicats agraris ajudats per la política agrària de la
Mancomunitat de Catalunya [2] és
indubtable. Si la banca pública especialitzada, és a dir la Caixa de Crèdit
Agrari i Comunal de la Mancomunitat, no hi arribava, les cooperatives demanaven
crèdits a la banca privada local, més cara.
El primer dels grans cellers de
Martinell va ser el Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt (1918); entre el
1918 i el 1922 va construir la cooperativa agrícola de Pinell de
Brai i, només en els tres anys posteriors es poden comptabilitzar fins a
vint-i-dues intervencions. El total de les construccions agràries de Cèsar
Martinell s’eleva a 29 cellers i 14 molins d’oli [3].
Els 1918-19 són els anys de la punta de cresta: es construeixen i s'inauguren
cellers (i, en algunes poblacions, trulls) projectats per Cèsar Martinell, a
Falset, Gandesa, Palau d'Anglesola, Cornudella, Montblanc, Miralcamp, Pira,
Ibars d'Urgell, Aiguamúrcia, Albatàrrec, Arbeca, Torregrossa, l'Albí. Comença
el temps de “les catedrals del vi”. El 1920-21, l'obra de Martinell s'amplia en
l'espai, car fa cellers a Ripollet, Rubí, Igualada, Llorenç del Penedès, Santes
Creus, Sant Cugat del Vallès, i en la temàtica, car projecta una farinera per
al Sindicat Agrícola de Cervera, que es comença a construir el 1921, o una gran
destil·leria a Vilajuïga.
A partir de la dictadura Miguel
Primo de Rivera Cèsar Martinell deixa de tenir encàrrecs per projectar cellers
i trulls. El cooperativisme agrari català no encaixava amb la dictadura
espanyola, i a més a més, la Caixa i la Mancomunitat de Catalunya són
anul·lades per decisió de la dictadura militar.
La cooperativa agrícola de Pinell
de Brai
El cas del Pinell de Brai és
paradigmàtic. La construcció d'un celler amb capacitat de 22.000 hectolitres
evitaria haver de carretejar el raïm durant 10 quilòmetres amb fortes pujades,
fins a Gandesa, on el comprador fixava el preu. Es tracta d’una construcció de
quatre naus contigües de 10x31,50 metres, una de les quals estava destinada a
almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de
320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que
permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les
dues naus centrals van ser unides per una nau d’alçària més gran, tal i com
també havia fet a Falset.
Els arcs de l’interior van ser
afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a
Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs.
Martinell va decidir donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó
de rosca i amb maons afaiçonats [4].
[2] BALCELLS, Albert; PUJOL,Enric; SABATER, Jordi (1996): La
Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Ed. Proa, pàgina 394
[3] BALCELLS, Albert;
PUJOL,Enric; SABATER, Jordi (1996): La Mancomunitat de Catalunya i
l’autonomia, Ed. Proa, pàgina 399
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada