Gardar havia
crescut escoltant les històries que els vells mariners explicaven sobre terres
més enllà del fiord. Parlaven de regnes càlids i fèrtils habitats per homes
febles incapaços de defensar les seves riqueses. Gardar també volia viatjar cap a la posta del Sol,
com havia fet Olaf, el seu pare. No l’importava morir lluny de casa com ell i
retrobar-lo al Valhalla i gaudir junts
de la generositat d’Odin.
Va embarcar en el
drakkar de Toki, un guerrer respectat que
era el primer en atacar i l’últim en abandonar la lluita. El seu era un bon
vaixell, ben construït i millor cuidat que navegava amb seguretat i només van
trigar quinze jornades a arribar a les terres del mar càlid on la gent no sabia
què era el gel. Quan va notar la calor d’aquell Sol va entendre perquè els
mariners miraven el mar quan estaven massa dies a terra.
http://microrelatsmmb.blogspot.com.es/2014/06/mes-enlla-del-fiord.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada