Donald fa vuitanta anys

Esquerp, irreverent, rondinaire i maldestre. Amb aquests atributs, l'ànec Donald ha aconseguit ser un dels personatges més estimats de la factoria Walt Disney i que més rèdits ha donat a la indústria del cinema i de l'oci. I això que va debutar com a secundari el 9 de juny de 1934 al curtmetratge “La gallineta sàvia” . Amb un look mariner i una parla que feia pràcticament intel·ligible el seu discurs, en aquesta primera aparició ja va fer gala de la seva mala baba negant-se a ajudar una gallina que necessitava ajuda per a plantar i recol·lectar el gra. 

Ben aviat, en Donald tindria el seu propi curt i una xicota, la Donna -després els guionistes li van canviar el nom i passaria a ser la Daisy que hem conegut-, que el catapultarien a un èxit que els seus creadors no s'esperaven. Fins al punt que a la dècada dels quaranta havia protagonitzat més històries que la joia de la corona, el ratolí tranquil i reflexiu Mickey Mouse. A partir d'aquí, en Donald es consolida com un imprescindible, igual que en Goofy i en Pluto, i acaba aconseguint una estrella al passeig de la Fama de Hollywood. Els estudis Disney el van definir com un ànec “la segona o tercera intenció del qual és bona, però quan aquestes intencions emergeixen, ell ja camina en la direcció equivocada”, i remarcaven que “no importa amb quantes humiliacions topi al món, perquè Donald rebrà aquestes humiliacions i tornarà a buscar-ne més. És un perdedor que no abandona. Caurà lluitant”. Però és clar, rere aquesta façana hi ha un gran cor.

El 30 de desembre de 1937 es va publicar la primera història de Donald en còmic. Disney havia autoritzat l'editorial italiana Mondadori a crear historietes amb els seus personatges, i la primera, realitzada per Federico Pedrocchi, va ser protagonitzada per Donald sota el nom italià de Paolino Paperino. L'aventura Paolino Paperino e il Mistero di Marte va ser reeditada als Estats Units com The Mystery of Mars. L'ànec Donald ha aparegut en setze pel·lícules i vuit sèries de televisió.