El diumenge 28 de juny de 1914 va ser un dia clar i calorós. L’arxiduc Francesc Ferran, hereu al tron austro-hongarès i la seva esposa Sofia eren de visita a Sarajevo, una de les zones més inestables de l’Imperi. Res no feia presagiar el que havia de succeir i que va ser el detonant de l’esclat de la Gran Guerra.
Poblada per eslaus propers a Sèrbia, aquesta província havia estat annexionada a l’Imperi Austrohongarès el 1908, fet que havia estat fortament contestat pel nacionalisme eslau. Francesc Ferran va cometre la imprudència d’anar a Sarajevo en un dia de commemoració nacionalista eslava, fet que va fer enfurismar les organitzacions nacionalistes més radicals. L’atemptat va ser dut a terme per Gavrilo Prinzip, un estudiant nacionalista bosnià que pertanyia al grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu de què l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. Des d’Àustria va veure’s aquest fet com un element per a deduir la complicitat indirecta de Sèrbia en l’incident.
L’assassinat de conseqüències funestes, però, va ser certament rocambolesc. Així, quan l’automòbil que portava l’arxiduc es dirigia cap a l’Ajuntament, Nedeljko Cabrinovic, un estudiant nacionalista bosnià va llançar una bomba que va rebotar en el vehicle i va esclatar al terra sense ferir l’arxiduc. Tot seguit, l’estudiant va prendre cianur per a suïcidar-se i es va llençar al riu Milajacka per tal de no ser atrapat. Però tot li va sortir malament. Els ocupants del vehicle van sortir il·lesos. A més, el verí que l’estudiant havia pres no va ser suficient i només va servir per a provocar-li un gran mal de ventre. Finalment, per a completar la col·lecció de disbarats, el riu Milajacka gairebé estava sec. En resum, que el terrorista va ser atrapat i detingut en uns pocs minuts.
Més tard, el seguici reial, amb la por al cos després del fallit atemptat, va decidir canviar el trajecte de tornada des de l’Ajuntament per motius de seguretat. Ara bé, seguim sumant despropòsits, ningú va tenir en compte d’avisar el xofer. Aquest, per tant, va agafar el camí previst inicialment fins que va ser avisat de la decisió de canviar la ruta. Aleshores va aturar el cotxe tot just davant de Gavrilo Prinzip, un altre dels estudiants que havien planificat l’atemptat. Aquest, en adonar-se de la presència de l’arxiduc, no va dubtar en tornar a intentar d’assassinar Francesc Ferran: va treure la pistola i va disparar contra els dos ocupants reials que, ara sí, van quedar ferits de mort.
La guerra va començar un mes després quan Viena va declarar la guerra a Sèrbia, país al qual va acusar d'estar darrere del magnicidi. El que semblava que seria una nova crisi balcànica va escalar fins un conflicte mundial. En aquell moment líders i opinió pública imaginaven una guerra del segle XIX, resolta en uns mesos: "Per Nadal, tots a casa", però per desgràcia la conflagració va ser d'un nou tipus. Va durar més de quatre anys, va mobilitzar 65 milions d'homes, però va involucrar tota la reraguarda amb noves formes de lluita. D'aquella matança, amb 10 milions de morts, va nèixer la llavor de la Segona Guerra Mundial. Com postulava Eric Hobbswan el 1914 va sorgir una nova època, el segle XX, un segle curt que va acabar el 1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada