AK-47: la "democratització" de l'assassinat

AK-47 realitzat en porcellana per Charles Krafft

Ha mort Mijáil Kaláshnikov (1919-2013), el dissenyador del fussell AK-47 també conegut Kaláshnikov. El va dissenyar al finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1947 (d’aquí el nom AK-47: Avtomat Kaláshnikova, l’automàtica de Kaláshnikov) inspirant-se en el fusell lleuger alemany Sturmgewehr 44. Però així com els avions, els tancs, els vaixells i fins la manera de vestir dels soldats ha canviat molt des d’aleshores, l’AK-47 segueix fent-se servir més que cap altre fusell. L’AK-47, està considerat el millor del món en la seva categoria. L'URSS primer va armar amb l'AK als seus aliats a Europa de l' Est, i després va exportar el model a tots els continents. I això és perquè encara no ha aparegut cap altre fusell que superi l’AK-47. És lleuger, fiable, funciona igual després de caure dins l’aigua o del fang, dura molts anys i es pot reparar amb molta facilitat. Els altres fusells que han anat apareixent en altres exèrcits no són, ni de bon tros tan fiables. I si ets soldat i la teva supervivència depèn de l’arma que portis, és normal que seleccionis la més ben adaptada a les necessitats. Mentre aquesta sigui l’AK47, seguirà als camps de batalla. Els AK-47 són lleugers i fàcils d’usar, i necessiten un senzill manteniment. La seva força rau en una munició intermitja: ni massa petita com la dels revòlvers, ni massa gran per evitar el retrocés i l’escassa precisió. El manteniment i el muntatge són tan senzills que els nois de l’antiga Unió Soviètica l’aprenia als pupitres de l’escola, en presència d’un responsable militar, en un temps mig d’uns dos minuts. Gairebé mai es trava i té el gatell tan suau que fins i tot un nen el pot prémer (i desgraciadament per això és perfecta per milers de nens soldats).

A dia d'avui s'han fabricat a nivell mundial més de 100 milions d'exemplars (sense comptar les imitacions que s’han inspirat). Això ha fet que siguin molt barats. És l'únic fusell d'assalt que figura en una bandera i escut nacionals, els de Moçambic, ja que gràcies a aquesta arma el país va aconseguir la seva independència. Es pot veure la seva silueta també a l'escut de Zimbabwe i en el de Timor Oriental des de l'any 2007. L'AK-47 apareix igualment en la bandera de l'organització islamista xiïta Hezbollah. El fusell s'ha estès tant per tot el món que és el que més víctimes ha causat en la història de la humanitat, ha matat més que les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, que la pesta bubònica o que el terrorisme. Kalashnikov va escriure en les seves memòries: "Sovint em pregunten si estic content amb el que m'ha deparat la vida. Estic content. Estic content d'haver dedicat tota la vida a una cosa que era necessària per al poble. És clar, un arma no és un tractor, una sembradora o una arada. Amb una arma no es pot llaurar la terra ni conrear cereals. Però sense una arma un no podrà defensar la seva terra natal, no podrà protegir la pàtria i al seu poble ". I efectivament tal i com deia el creador l’AK-47 aquest fusell ha “democratitzat” els exèrcits i n’ha permès crear-ne al llarg de la segona meitat de forma barata i eficaç: molts dels exèrcits i grups armats a partir de la Guerra Freda no s’entendrien sense el fàcil accés a aquesta arma. A matar més li hem dit progrés. 

Fonts consultades: Roberto SAVIANO (2006): Gomorra. Un viaje al imperio económico y al sueño del poder de la Camorra, pàgines 179 i següents.