L'últim Talgo a París...

El 15 de desembre de 2013, es va efectuar el primer recorregut del tren d’alta velocitat entre Barcelona i París. La connexió entre les dues capitals arriba amb molts anys de retard, gràcies a l’escàs interès inversor que han demostrat els governs espanyol i francès, temerosos de realitzar inversions que fomentin i articulin el territori català.

Gràcies a aquesta connexió ja no caldrà utilitzar el tren Talgo per travessar la frontera amb França. El Talgo (Tren Articulado Ligero Goicoechea-Oriol) va ser ideat per l’enginyer basc Alejandro Goicoechea Omar amb el suport del financer José Luis Oriol Urigüen, i va entrar en servei comercial el 1950. El Talgo va ser una innovació ferroviària que permetre resoldre el problema que suposava el diferent ampla de via entre la xarxa de l’estat espanyol i la xarxa europea. La mesura, definidora de la xarxa espanyola, va ser una decisió del segle XIX que per tal d’evitar invasions franceses va aïllar la península. Amb el Talgo, que permetia l’adaptació dels eixos, aquest error va ser lleugerament corregit, però fins la construcció de la xarxa d’alta velocitat no s’ha treballat en l’ample europeu. 

Per mi el  Catalan Talgo era una forma agradable de vitjar i connectava dos llocs per mi molt especials, Montpeller i Lorca. Però s'ha de reconèixer que últimament amb una deixadessa considerable, amb alguns convois molt antics que encara tenien l'exterior d'acer ondulat (pintoresc però més propi d'un museu del ferrocarril). Però al marge del record de viatges agradables el Talgo és i era un pedaç a una elecció decimonònica absurda. Amb l'arribada de l'ample europeu que suposa l'alta velocitat cent cinquanta anys després el tren permet efectuar de forma correcta la funció per la que es va concebre: unir les persones. I es comença a corregir aquest error però per compensar-ho es persisteix en altres: l'alta velocitat espanyola, per exemple, s'ha dibuixat de forma radial i serveix per unir la capital amb la resta de l'estat, però vertebra els nuclis de població, com l'eix mediterrani, que concentra la major part d'activitat econòmica i les majors concentracions demogràfiques. Una nova decisió equivocada que encara hem de pagar amb la pèrdura de competitivitat.