Caixa Galicia, després d'haver rebut ajuts públics per valor de 9.000 milions d'euros, ha estat venuda pel FROB per 1.000 milions d'euros. Ens hem gastat doncs 8.000 milions d'euros (que equivalen a 475 euros per família) en rescatar una entitat bancària (que ha estat el "pazo" del PP gallec) per a que acabi en mans d'un banc veneçolà. “No hi ha diners”, ens diuen els governants. Mentida, mentida i més mentides: per a segons què sí que n'hi ha però per ajudar a les empreses petites i invertir en sanitat, pensions i educació no. Clar: la injecció de capital per reflotar la banca enfonsada ha estat un rescat econòmic encobert per part de la Unió Europea, que a canvi ha exigit unes polítiques de reducció de dèficit al carregar el préstec en els pressupostos públics: els beneficis es privatitzen i les pèrdues es nacionalitzen. Ara falta veure per quan regalen CatalunyaCaixa i Bankia, dos joguines econòmiques més que els polítics es van encarregar de trencar però per l’enfonsament de les quals ningú es responsabilitza ni s’haurà de responsabilitzar.
I mentrestant el govern li riu la gràcia a les elèctriques plenes en els càrrecs directius d'expresidents i ex ministres. Des de que la crisi va començar ha pujat l’electricitat més d’un 60% i aquesta pujada no ha repercutit en els salaris i les pensions que per contra estan baixant. Estem assistint a un autèntic robatori contra els treballadors en benefici del capital, dels bancs i de les grans empreses. I així ens va... fins i tot ens volen treure la llum al final del túnel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada