L'illa, de Giani Stuparich

L’illa, de Giani Stuparich (Trieste, 1891-Roma, 1961) és una novel·la breu que aquest mes he tingut el plaer de gaudir en el Club de Lectura. Explica la de dos homes sols, pare i fill, que passen uns dies en una illa adriàtica on, fa molts anys, tant l’un com l’altre i per raons i circumstàncies diferents, foren feliços. Però el pare,es troba afectat per una malaltia terminal terrible (un càncer), tots dos se senten atrapats per la incapacitat d’expressar-se els seus sentiments. El fill acompanya al seu pare en el seu darrer viatge a l’illa, i cada cop veu més evident que és un adéu per sempre.

La història està narrada de forma alterna des del punt de vista del pare i del fill. Aquesta tècnica es converteix en un dels grans encerts de la novel·la, ja que ens permet fer-nos càrrec de la diferents maneres de viure un mateix fet.

El pare, és un antic mariner, un home lluitador de mena, optimista i positiu, orgullós del seu fill que assumeix i accepta el seu destí amb actitud ferma; i el fill es perd en l’evocació i l’enyor, pateix pel sofriment del pare. Durant els dies a l’illa el pare, es retroba a ell mateix en cada racó, i el fill, que recordarà els estius passats allà quan era infant, reviuran el seu passat i la seva relació.

L’illa és un relat sobre la vida i la mort, sobre la malaltia, i sobre l’amor entre dos homes que mai no han estat capaços de mostrar-se, l’un a l’altre, els seus sentiments. En aquest sentit potser és molt masculí. La lectura marcada per una prosa exacte i poètica és breu, àgil, i molt recomanable. Malgrat que el tema de la mort és un dels seus fils conductors es tracta d’una lectura optimista, perquè per sobre de la mort en cada pàgina Stuparich ens parla de la joia de la vida i l’amor. No havia llegit res de Giani Stuparich i m’ha semblat una gran troballa.