Mare de Déu Senyor, Magnum!!

Qui no ha volgut viure com Thomas Sullivan Magnum? Conduir el Ferrari vermell, riure’s de Higgins, banyar-se a les platges de Hawaii... Sempre he pensat que els guionistes la van encertar de ple, perquè tots els nois quan veiem Magnum pensaven en ser com ell, mentre que les noies pensaven en conèixer algú com Magnum.

Magnum, P.I., era una sèrie de televisió nord-americana que tractava de les aventures de Thomas Sullivan Magnum (Tom Selleck), un investigador privat que vivia a Hawaii. La sèrie era una barreja de comèdia, acció i drama. Va ser transmesa per la cadena nord-americana CBS de 1980 a 1988. A més, va ser retransmesa en molts altres països, i és considerada una de les millors sèries dels anys 80. Es van emetre de Magnum P.I. 162 capítols en 8 temporades. A Catalunya va ser una de les primeres sèries emeses per TV3, i es va convertir en una de les millors apostes de la recent creada cadena televisiva. La CBS va encarregar la creació de Magnum P.I. als productors Glen A. Larson  i Donald P. Bellisario (els creadors de Battlestar Galactica), per substituir l’exitosa Hawaii 5-0, i que a l’igual que aquesta mostres la bellesa de les illes del Pacífic.

El més destacat sobre el personatge, eren les seves camises florejades, les seves bermudes, la seva gorra dels Tigres de Detroit, i el seu bigoti tipus mostatxo, el qual va formar part de la personalitat de Selleck durant una bona pila d'anys. Magnum, P.I. començava amb una espectacular sintonia inicial composada per Mike Post (autor també de la banda inicial del Gran Heroi Americà, L’equip A o Hill Street Blues).

Thomas Magnum era un antic marine que un cop abandonada la Mariana  treballava com a detectiu privat a Hawaii. Magnum vivia en la casa de convidats de l’escriptor d’èxit Robin Masters i  gaudia de totes les comoditats de la mansió. Sense que quedi gaire clar, Masters algun cop va ser ajudat per en Magnum i aquest en en agraïment li va donar àmplies llibertats respecte de la casa a Hawaii i el Ferrari (un espectacular Ferrari 308 GTS vermell)  que hi tenia. A la mansió hi vivia a més un majordom d'origen anglès, de nom Jonathan Quayle Higgins III, encarregat de la cura i manteniment de la mansió. Posseïa dos dobermans, Zeus i Apol·lo, amb els quals amenaçava en Magnum i les seves amistats. Higgins tenia poder absolut sobre els béns de Robin Masters i en diversos capítols de la sèrie Magnum va creure amb molt bon fonament que Robin Masters era el pseudònim literari de Higgins i que en realitat eren la mateixa persona. La sospita mai es va arribar a comprovar però va ser un element molt encertat en la història.

Magnum es dedicava a casos d'estar per casa, alguna vegada era requerit pel cap del departament d'investigacions criminals "comissari Tanaka", per resoldre casos d'assassinat. Els elements més característics dels capítols eren el Ferrari vermell, les camises hawaianes, l’aixecada de celles i el somriure captivador de Magnum, a més de les estomacades que va reben dia sí dia també.

 Magnum solia ser ajudat pels seus dos grans amics i ex-companys de la guerra del Vietnam: "Ricky" i "TC", Rick treballava en un club de Hawaii anomenat King Kamehameha i tenia contactes a les màfies locals, i TC que tenia un helicòpter Hughes 500, el qual usava com a aerotaxi i una mítica furgoneta Volkswagen Caravelle T3 pintada amb els mateixos colors que l'helicòpter. Magnum era aficionat a tots els esports americans, sobretot el beisbol, i també acostumava a sortir per la costa en caiac.

La sèrie va llençar a la fama en Tom Selleck. En el capítol de les curiositats cal assenyalar que quan Steven Spielberg i George Lucas van crear Indiana Jones van pensar en Selleck perquè donés vida a la gran pantalla el personatge. De fet fins i tot van arribar a proposar-ho a l'actor que en principi estava d’acord, però no obstant això el gran èxit inicial de la sèrie i el contracte signat amb la CBS van impedir en Tom Selleck ser Indiana Jones. Finalment l’escollit va ser Harrison Ford, i vist els resultats va ser una decisió encertada, tot i que jo crec que Tom Selleck també ho hauria fet d’allò més bé.