Batman fa setanta-cinc anys

El maig de 1939, debutava Batman en el numero 27 de Detective Comics. Després de l’èxit de Superman (aparegut un anys abans) els editors van buscar personatges que s’adaptessin a la nova fòrmula del superheroi. El Batman de Bill Finger invertia gairebé totes les característiques de Superman i Clark Kent excepte el seu heroïsme. Superman era un extraterrestre amb habilitats sobrehumanes; Batman era humà i recorria a la seva formació mental i física. Superman lluitava obertament i a plena llum del dia; Batman era un home emmascarat que sovint actuava de nit. Finger i Kane van establir els límits del gènere dels superherois, i tal vegada van definir en Batman a l’heroi més durador de tots.

Finger i Kane també van idear els particulars orígens de Batman, que expliquen la set de venjança contra els criminals. La identitat secreta de Batman és Bruce Wayne, un multimilionari industrial, playboy i filantrop.  Presenciar l'assassinat dels seus pares, quan era petit, el va portar a entrenar-se al cim de la perfecció tant físicament com mentalment, per a lluitar contra el crim. A diferència de molts superherois, no posseïx poders o habilitats superhumanes; ell usa l'intel·lecte, els seus talents detectivescos, la ciència i la tecnologia, l'entrenament físic i la intimidació en la seva lluita contra el crim. Entre els anys 1939 i 1943 la parella va posar en marxa temàtiques que s’han explorat en les històries de superherois des de llavors; també van proporcionar a Batman una interessant galeria de malvats memorables: el Joker, el Pingüí, l’ambivalent Catwoman, Dues Cares...

Les il·lustracions cinematogràfiques de Batman també van aportar una nova sensibilitat al gènere, un sentit gòtic de la llum i les ombres. Kane va compendre el poder de l’espai en blancs i del groc cridaner amb un rerefons negre. El vestit de Batman explotava les possibilitats dramàtiques del contrast entre llum i foscor, tot i que la presentació de Robin en el numero 38 de Detective Comics (abril de 1940) va treure als personatges de les ombres al afegir més colors primaris i diàlegs enginyosos.

Als seixanta un serial televisiu protagonitzat per Adam West que ratllava en la més hilarant de les paròdies va convertir el personatge en tot un fenomen cridaner: un Batman que feia panxeta, que pujava les parets disposades en horitzontal i que quan colpejava inundava la pantalla d’onomatopeies era digna de riure. Als setanta el dibuixant Neal Adams va tornar al personatge la seva dignitat i foscor, amb el suport dels guions de Dennis O’Neil. Però no seria fins als anys vuitanta, am dues històries de Frank Miller  que es va va redefinir el personatge: Batman: the Dark Knight Returns (1986) i Batman: Year One (1986-1987), aquesta última amb dibuixos de David Mazzucchelli. En aquestes històries es reelabora la història del personatge fins a donar-li la seva forma definitiva. També el 1987 Alan Moore i Brian Bolland publicarien Batman: The Killing Joke, una història crucial sobre la naturalesa psicològica del personatge.